COSES DE CAMPANYA (maig 2015)

L'OPINIË DE L'IGNORANT (2015) Retroenllašos (0) Feu un comentari   

COSES DE CAMPANYA

 

No he seguit la campanya electoral en absolut (encara que ella a mi, sí). Això fa que les següents línies resulten del tot adequades per a aquesta secció del Bloc (LÒPINIÓ DE L'IGNORANT). Tot i que, vist el resultat final, també podria haver anat en la de FENT AMICS.

Seran reflexions sobre els esforços publicitaris que els diversos partits han desplegat pels carrers.

No entraré en qüestions programàtiques (la impressió que tinc és que els Partits tampoc no ho han fet).

I em referiré al cas de Gandia, perquè es donen dues circumstàncies contraposades i, per això mateix, adients, al meu parer.

La primera és que es tracta de la meua ciutat; per la qual cosa em toca el tendre.

La segona és que ja no hi visc i, per tant, ja no hi vote; per la qual cosa m’ho veig amb cert distanciament.

Anem allà.

 

PP:

Campanya del tot personalista i personalitzada; ni una foto dels col·laboradors o aspirants a regidors. 

Un primer eslògan:

"Vota Torró, Vota Gandia" és un evident i barroer intent d'identificar al candidat amb la ciutat (o vice-versa), molt en la línia d'altres èpoques; fins i tot d'altres règims. En qualsevol cas, si en fan ús deu ser perquè creuen que aquestes petites trampes psicològiques encara funcionen; per desgràcia, no seré jo qui s’atrevisca a posar-ho en dubte.

Un altre, aquest molt millor (o pitjor, segons es mire):

"Torró Alcalde". Així, ben directe i assertiu, quasi com una ordre. Molt de dretes. Només els ha faltat escriure Cacic en comptes de Alcalde. I, per cert, que açò em provoca una trista reflexió: vista la cega fidelitat del vot PPopular, tant seria.

Pel que fa a les fotos, tenia entés que allò dels braços creuats per davant dóna idea de distanciament, de posició incòmoda i a la defensiva de l'individu. Però els assessors de campanya deuen saber més que jo. Quant al somriure forçat fins a la ridiculesa, supose que és d'aplicació la mateixa premissa.

Un altre detall:

Ni una frase en valencià; sens dubte una lloable mostra de falta d'hipocresia.

Clar que, si es tractava de no mostrar-se hipòcrites, tal volta hauria estat més adient posar als cartells alguna de les múltiples fotografies de Torró amb Rus, tot somrient tots dos (ací sí, amb absoluta honestedat).

Quant als cartells per a la Generalitat, el lema "Treballar. Fer. Créixer" és un bon lema, cal reconèixer-ho. Qüestió diferent és que resulte creïble.

 

PSOE:

Diana Morant ha optat també per la seua foto d’estudi amb somriure Profident, i per fer ús de la marca PSOE (de les sigles PSPV ja no queden ni les engrunes; de fet, tal volta la jove Diana no sàpiga ni què signifiquen).

Al seu torn, el candidat a President de la Generalitat, Ximo Puig, també ha optat per amagar la denominació PSPV. En aquest cas, però, no podem dir que per desconeixement (encara que potser sí per ignorància). Tal volta, com que ve de Morella, li ha entrat la típica por de què se’l preguen per un terròs només pel fet de ser de poble (cosa que, irònicament, demostraria que ho és).

Siga com siga, tampoc no ens espantarem, ara: els Socialistes Valencians han demostrat, cada volta que han tingut ocasió, el seu caràcter provincià i sucursalista.

El lema:

"Anem a arreglar-ho" no és res de l'altre món quant al contingut; però quant a la forma la cosa  guanya substància. Ningú en tot el Partit s'ha adonat que es tracta d'una incorrecció sintàctica? Sembla que li han passat un traductor automàtic a l'eslògan en castellà i s’han quedat tan tranquils. Com sembla clar que el compromís del PSOE amb la nostra llengua és pura comèdia (i de les dolentes).

 

Més Gandia:

Trobe que el que pitjor els ha quedat és el nom, tot i que no sabria aportar cap idea alternativa, ateses les característiques de la polièdrica barreja. La foto de conjunt, graciosa; la de Milvaques, una proesa: no deu haver resultat gens fàcil traure amb un gest de simpatia versemblant a qui sol fer cara de pomes agres.

 

Ciudadanos:

Hom diria que el candidat a Alcalde siga Albert Ribera. Potser fins i tot algun "ciudadano" despistat també ho creurà. Per desgràcia, no és així (molta gent que coneix al candidat real m'ha dit que és  bastant més fluix).

 

Ganemos (Guanyem) Gandia:

Ignore per què no han trobat encaix en Més Gandia, però resulta sospitós. Tanmateix, un detall al seu favor: front a l'abusiva exhibició de furgones i furgonetes dels altres partits, ells han optat per una innovació més discreta i ecològica: les bicicletes megafòniques.

 

JF Peris:

Ja sé que no és el nom del Partit, però ben bé podria ser-ho. Peris ha aconseguit superar a Torró -que ja és superar- quant al personalisme. Representa a uns Verds, però no els de Més Gandia. Tal volta és que els seus són d'un verd més fosc, o més lluent, o són més seus, o jo què sé. Joan Francesc i el seu  pelegrinatge perpetu. Desitgem de tot cor que algun dia trobe el seu lloc al món. Però qui sap: Peris és Peris.

 

Al remat, millor no fer massa cas. Els ciutadans de més de vint anys ja hauríem de saber que en època d’eleccions els polítics pateixen una mena de metamorfosis inquietants que res tenen a envejar a les dels anodins cucs quan esdevenen papallones acolorides per tal d’atraure parella.  

 

santiago

DESFICACIS (Abril 2015)

L'OPINIË DE L'IGNORANT (2015) Retroenllašos (0) Comentaris (1)   
DESFICACIS
Article publicat al diari Levante, abril de 2015

Al poliesportiu de Piles han talat els arbres: mitja dotzena d'exemplars adults i sans (salzes, xops o àlbers, crec; tampoc  és que importe molt, el detall). 
I prompte alçaran l'herba per a substituir-la per gespa artificial. 

Abans donava gust anar-hi: una frescor se'n desprenia, matisos de verd alegraven la vista, i parelles de pulputs, o estols de gralles, oronelles, garcetes i teuladins pul·lulaven per sobre l'herba tot festejant o alimentant-se. 
Sospite que, a partir d'ara, l'experiència serà bastant menys agradable. 

La pregunta pertinent és, per què ho fan? 

   - Una de les "raons" que donen:  resulta més econòmic. 
   Doncs bé, no vaig d'expert per la vida, però gent que d'açò sap més que jo, m'ha explicat que no és cert: un bon camp de gespa artificial requereix d'un manteniment que no se'n va gaire del que en necessita un d'herba natural; i això sense comptar el dineral que costa fer-ne la instal·lació. 

   - Una altra: és millor per als esportistes, per net i per sa. 
   De nou,  una falsedat. Potser els xiquets no s'embrutaran tant la roba en dies de pluja (mares contentes), però sens dubte -a curt termini-  la seua pell patirà les conseqüències del fregament asidu amb material sintètic, i -a la llarga-  els seus genolls se'n ressentiran (d'açò en puc donar fe, perquè he jugat; com també de la sensació d'ofegament multiplicat que, en dies de calor, patiran). I encara està per estudiar la quantitat de fongs poc recomanables que faran niu entre els plecs dels brins de la falsa herba. 
En qualsevol cas, mentre els clubs de futbol professional no en facen el mateix canvi, em costarà molt creure que aquesta raó és res més que una excusa. 

   - També hi ha qui s'ha atrevit a dir, com si fóra un argument, que tots els pobles ja han fet el mateix. 
   Podeu dir-me raret, però a mi em sembla que, en tot cas, açò seria una raó en favor de mantindre el camp d'herba natural, més que no del contrari. 

   - I encara solen donar una altra, aquesta bastant difusa: la gespa artificial és més moderna. 
   Contra açò només puc respondre amb una pregunta: D'on s'han tret aquest sentit de la modernitat tan matusser i provincià? Més que modernitat, en diríem modernor.

Sembla ser que, una vegada més, els nostres polítics fan el camí invers al que la ciència i el sentit comú recomanen, i opten per baratar vida per mort, natura per formigó i plàstic, oxigen per diòxid de carboni, temprança climàtica per brusquedat ... Trellat per desficaci.

Potser darrere d’aquesta mena de decisions sempre hi ha –com sostenen alguns–  obscurs interessos econòmics, comissions substancioses, i falta de respecte pels ciutadans i l’interès general;  o potser  -com creuen d'altres-  només malaptesa, incultura i manca de visió global.

M’és igual.

Les conseqüències seran, pràcticament, les mateixes; i les pagarem tots.

Santiago Diaz i Cano

 



Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype