PRESENTACIÓ MEMÒRIES D'UN PORC (Gandia, 22 desembre 2010)

NOTICIES Retroenllaços (0) Comentaris (1)   
Dimecres 22 de desmbre va tindre lloc la presentació del llibre a Gandia
Van parlar Marina Bordes (filòloga i professora de valencià) i Santiago Diaz i Cano (autor de la novel·la)
El local es va omplir (van faltar llibres i cadires), vam riure tots prou i el públic va aplaudir amb ganes les diverses intervencions. Tot plegat, un èxit per damunt les expectatives.

A continuació teniu el parlament de l'autor

 

Memòries d'un porc (discurset)

Abans que res, gràcies al Casal Jaume I no només per permetre'ns de fer aquest acte, sinó per involucrar-se activament


No sé als altres, però a mi se'm fa molt difícil parlar del que he escrit sense tindre la sensació que no estic sent fidel a l'obra o que no hi aporte llum. De manera que, per començar, faré ús de les paraules del jurat  que, en la seua valoració, va destacar: "el plantejament original, la prosa valenta, la lectura amena i atractiva, el vocabulari ric i el llenguatge viu, àgil i dinàmic; així mateix, el fil argumental ben mantingut i la bona contextualització".

A mi, que unes persones tan distingides i que no conec de res diguen aquestes coses tan boniques sobre una obra que he escrit jo, m'estarrufa l'ànima i em lleva les ganes d'afegir res però, com que cal mantindre-vos torbats una estona, ací teniu la versió llarga de la sinopsi (a la contracoberta del llibre hi trobareu un resum).


**********

Memòries d'un porc narra les aventures i desventures d'un dropo impenitent que se'n fot  de la opinió dels altres (<<...com solia dir la mare,  un tros d'animal gandul i marrà...>>). Aquest individu políticament incorrecte,  amb un deix naïf i una formació literària tardana i caòtica, ens conta en primera persona la peripècia vital pròpia, passada pel garbell del record i des de la seua inevitable malaptesa general, però amb certa pruïja d'estil, tanmateix. Tot plegat una barreja, un punt d'equilibri ben treballat entre moments on predomina la cura i la pretensió estètica amb d'altres en què el nostre protagonista es veu arrossegat pel seu propi discurs, tot deixant aflorar les maneres més vulgars i bròfegues però també les dèries, fòbies i neguits més íntims i sincers... Condició humana en estat pur!

Vist amb certa distància, hom diria que l'autor -tant pel que fa als continguts com a la forma-  ha tractat de bon començament d'incomodar/sacsejar el lector; de trencar estereotips, motles i, ja ficat, algunes cares; d'esborrar fronteres o, almenys, fer-les difuses. Mes sempre amb molt sentit de l'humor; un humor gens convencional, que defuig l'obvietat, o que en fa ús per pegar-li la volta a la volta; un humor que aprofita qualsevol plec del terreny per amagar-se: ara la descurança, ara els tòpics o la indefinició més tramposa; adés l'estrepitós aparat de les tragèdies colpidores, adés la humil fressa dels fracassos quotidians... Al final de tot l'embalum tal volta assistirem -impotents i perplexos- al naixement d'una mena de vincle, d'una certa complicitat insospitada en un principi -i segurament, en casos greus, a un nou i paradoxal motiu de desfici-.

En definitiva, més enllà de valoracions tècniques, consideracions estilístiques i discussions sobre gèneres literaris, estem davant una obra singular, narrada amb una veu personal i atípica, honesta, punyent i burxadora; una novel·la entretinguda, fins i tot divertida, mes no banal.


**********


Però entrem en el cos a cos.

Per un escriptor, una obra literària és com una mena de fill. Doncs bé, jo, com a pare, ja he complit: l'he parida i l'he pujada. Per mi ja és major d'edat. No tinc per què defensar-la davant ningú. Ara, trobe jo, el llibre és del lector, vostre, i teniu tot el dret d'entendre el que vulgueu, i de tancar-lo quan us vinga de gust, d'estimar-lo o odiar-lo o totes dues coses, de recomanar-lo als altres o de vituperar-lo amb ferotgia, de botar-li foc o d'usar-lo per falcar mobles... fins i tot d'escandalitzar-vos horroritzats. Tanmateix, arribat aquest cas, us demanaria humilment  que tractàreu de mirar-ho (de mirar-vos) amb distància, que tractàreu d'analitzar què us havia provocat aquella rauxa, aquella coïssor, i que honestament intentàreu esbrinar fins a quin punt el mal que us corca us ha vingut de fora o ja el teníeu a dins, fins a quin punt el desfici que sentiu no és més aviat fruit d'eixa educació que quasi tots hem patit (de tan puritana, hipòcrita, i de tan cursi, pansida) que no d'una veritable agressió externa. I posaré un exemple: a les primeres pàgines del text (qui no vulga saber-ho, ara és el moment de tapar-se les orelles) ens trobem al protagonista entrant a la cambra de sa mare -convertida en cadàver-  sense ni adonar-se'n de la circumstància; un poc més tard, en caure en el compte que és morta, reconeix que no sap què fer, ni a qui recórrer, ni tan sols què sentir... Doncs bé,  massa gent, el que troba realment "molt fort", és que en l'entremig, es masturbe. A mi, aquestes coses (ja em perdonareu) em fan vindre eixe riure amarg cosí germà de la tristesa. A més, si us deixeu estabornir per l'obvietat, per allò més cridaner i escandalós, tal volta us perdreu (està lleig que ho diga jo però no m'ha semblat raó suficient per deixar de fer-ho) totes les subtileses que hi ha amagades al relat: les històries paral·leles, les picades d'ullet, els paranys formals, les omissions intencionades, els jocs lingüístics, les informacions a penes suggerides, els laberints emocionals... I tantes altres coses.

Llavors, si heu de ser res, sigueu lectors atents i valents.


**********


I acabaré amb un canvi de terç

En èpoques de crisi, les administracions públiques no solen tindre millor idea que retallar els pressupostos dedicats a la cosa cultural. És per això doblement d'agrair l'esforç de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Ajuntament de Cerdanyola. Us convide, ara, a recolzar-los a ells i a totes les entitats que tenen el valor d'anar contracorrent, us convide a fer una botifarra simbòlica als covards i als poc imaginatius: en temps de crisi -més que mai-  produïu cultura, consumiu cultura, regaleu cultura. 

Moltes gràcies a tots (i a totes).

santiago

PUBLICACIÓ NOVEL·LA: MEMÒRIES D'UN PORC

NOTICIES Retroenllaços (0) Comentaris (1)   
 
PRESENTACIÓ-PUBLICACIÓ DE LA NOVEL·LA "MEMÒRIES D'UN PORC"


           Hola, amics/amigues/enemics/enemigues:


           Com alguns ja sabeu, dijous 18 de novembre a les 6 de la vesprada serà la presentació de la (meua) novel·la MEMÒRIES D'UN PORC (guanyadora del Premi Valldaura-Memorial Pere Calders 2010) al Museu de Cerdanyola (Barcelona). Edita la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona).

          A partir d'eixe dia estarà a la venda a les principals llibreries de València i Barcelona. També és possible trobar-la en gandia, a FERRER i tal volta AMBRA, GAVINA i MAS


          Si algú vol fer un tast abans d'arriscar-se amb l'obra completa, pot trobar un fragment del primer capítol ací mateix, al Bloc. D'altra banda, qui no puga o no vulga gastar-se els dinerets, que sàpiga que quasi segur la podrà trobar també a la Biblioteca Municipal de Gandia (i potser en alguna més)

          No cal dir que us agrairé moltíssim que doneu difusió a aquesta "notícia" de la manera que us semble més adient (és la publicitat del pobre, què hi farem!)


Salut

santiago diaz i cano

NOTÍCIES: PREMIS LITERARIS (abril 2010)

NOTICIES Retroenllaços (0) Comentaris (2)   
Benvolguts amics:
 
Passat divendres, 16 d'abril, vaig rebre el Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de novel·la, per l'obra MEMÒRIES D'UN PORC
Covocaven l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Univeristat Autònoma de Barcelona
El llibre eixirà publicat al novembre

Espere que us agrade, almenys, tant com li va agradar al jurat
Salut

NOTÍCIES: CLUB DE LECTURA (abril 2010)

NOTICIES Retroenllaços (0) Feu un comentari   

Per si no ho sabeu encara, us comunique que m'han encomanat de fer-me càrrec de la represa del Club de Lectura de la Biblioteca Central de Gandia fins a l'estiu.
Si esteu interessats, només cal que us apunteu a la Biblio mateixa.
No hi ha més requisit que tornar el llibre que us prestaran al cap d'un mes.
Per començar he triat  la novel·la PLAGIS, d'Urbà Lozano (Premi Ciutat de València - 2007). És una obra fàcil de llegir i amb molt de sentit de l'humor.
Farem la "posada en comú" el dia 22 d'abril, aprofitant els actes programats al voltant del Dia del Llibre. 
Si no passa res, estarà present l'autor.
Us espere a tots.

Salut i cultura!!!

Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype