DES DEL WC 2013 (II)

DES DEL WC Retroenllašos (0) Feu un comentari   
DES DEL WC 2013 (II)



Febrer 

ELS VELLS, AL CLOT! 

"Però aquest botí, a més de pedres precioses, teles, diners i bens mobles, també inclou les dones per als serralls i els homes i els nens per al mercat d'esclaus. Els infeliços que s'han refugiat a les esglésies són trets a cops de fuet en ramats sencers; els vells, que només mengen i no serveixen per res i representen una càrrega invendible, són assassinats..." (descripció que fa Stefan Zweig de la conquesta de Bizanzi pel sultà Mehmet al 1451).
M'espanta constatar que, en els darrers anys, cada vegada sent més comentaris en aquest sentit. El fet que siguen amollats en to de brometa, no em conhorta gaire.

EL FRACÀS DE L'ÈXIT 

Un amic em telefona per anular la cita que teníem. Havíem quedat per dinar i parlar de "negocis". M'explica que li ha eixit més faena. Elabora informes independents per a judicis, s'ha fet un nom, i és molt sol·licitat. Em confessa que està fins el cucurull de treball i fart d'aquesta mena d'esclavatge de l'èxit. Llavors em fa memòria d'una tira còmica que vam trobar-nos (fa mil anys) en una publicació àcrata (Tebeíto fino) i que, malgrat no haver entès del tot aleshores, ens va fer molta gràcia. En ella es veia com una mà creixia i creixia fins aixafar al seu propietari, que se la mirava espaordit i impotent.
- Te'n recordes? -em pregunta.
- Cada dia -li responc.

Setembre 

LLIBERTAT(S) 

La llibertat potser és una i la mateixa, però els camins per arribar-hi (o la simple sensació de poder anar fent cap allà) tal volta són molts i diversos, com tal volta són personals i intransferibles. 

Octubre 

SOC EL MILLOR 

Resulta bastant patètic voler convertir una fotesa en una heroïcitat. Un home està jugant al truc. Guanya una falta en l'envit. Es passa la resta del matí recordant-ho al perdedor i a tota la concurrència, en un to lleig i a un volum desagradable. Ni tan sols és la típica broma insistent. Sembla realment orgullós, unflat. Com he dit abans, patètic.

VOLUM I NIVELL 

És curiós que, en debats i col·loquis, com més augmenta el volum (sònic), més disminueix el nivell (intel·lectual); i viceversa, com més disminueix el nivell, més augmenta el volum.    
Resumint, que la relació entre volum i nivell sembla ser del tipus proporcionalitat inversa.


HOMES DE PARAULA

Tenim tendència a dividir el món en categories binàries, amb els seus contraris, incompatibles i complementaris per definició. Permeteu-me, doncs, una aportació més:

Hi ha homes de paraula, i homes de paraules.


Novembre


EL PREU DELS DINERS

“El preu dels diners...”, sent a un Telediari.

Quin concepte tan curiós! Quanta sofisticació!

De vegades no sé si aquesta mena d’embarbussaments conceptuals són realment necessaris o tan sols una trampa més per enlluernar als ciutadans normals i corrents (i així millor dominar-nos, no cal dir-ho).


HUMANITAT vs EGOISME

Un amic acusa a la Humanitat de ser intrínsecament, íntegrament i sense fissures egoista. I a l’Home, de mirar només per ell, des de sempre.

No estic d’acord. Per a mi Humanitat i egoisme són conceptes contradictoris. Crec de debò que si tot el món hagués mirat només per ell, la Humanitat mai no haguera arribat a existir, i la nostra espècie hauria desaparegut de la Terra fa milers d’anys.


INTEL·LIGENTS I PERILLOSOS

Observeu la natura.

Com més intel·ligent és una criatura (persona o animal), més imprevisible (i perillosa).


COMPRENSIÓ I FE

A la Divina Comèdia (*) constate que intel·lecte, intel·ligència, raó i altres conceptes semblants, tenen un significat metafísic, espiritual (no racional en sentit modern).

Comprendre no és possible sense la fe, perquè la comprensió és un acte místic.

En certa manera, crec, no els faltava raó. I faríem bé de reconèixer-ho, mes que siga per minimitzar els danys que puga causar la nostra supèrbia d’éssers “moderns i racionals”.

(*) N’he llegit fragments, no us penseu.


CRUELTAT I AVORRIMENT

No sempre, i no només, però sí massa sovint, veiem que la crueltat pot sorgir de l’avorriment.

Terrible!



 

Des del WC (2013)

DES DEL WC Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 


 

Febrer


CARITAT

Desconfie de qui la predica.

Respecte a qui –en silenci– la practica.


LA TRIA

Que l’estupidesa (o almenys la ignorància) te alguna relació positiva amb la felicitat és cosa que ja he comentat altres vegades. Tanmateix, si m’obligaren a triar entre felicitat i intel·ligència, crec que optaria per la felicitat (seria, sens dubte, l’opció més intel·ligent).


Març


CITES

Llig a Les coses, de George Perec. “...una determinada manera de fer cites en moments oportuns, Wright, ... , Herbert Hyman, de qui no havien llegit ni tres pàgines.”

És clar que no n’havien llegit ni tres pàgines. Que què esperava? Qui cita algú altre (de cor, s’entén) és perquè probablement no n’ha llegit més de tres pàgines, per la senzilla raó que qui n’ha llegit més és, ben segur, incapaç de reproduir ni una sola cita (de cor, s’entén), siga per impossibilitat memorística, siga per por de trair l’autor amb l’arbitrarietat de la simplificació que sempre comporta el fet de citar.


VIATJAR EN EL TEMPS

Quina cosa tan vista i corrent!!!

Què és la vida, sinó un viatge en el temps?

El que voldríem és tindre el comandament de la nau: ara accel·lere, ara frene, ara faig marxa arrere...

Això sí que seria extraordinari; no dic que bo ni dolent, simplement extraordinari per inèdit i improbable (tal volta, per al nostre bé, impossible).


Maig


SIGUEM PRÀCTICS, PERÒ NO IMBÈCILS

La Història i el passat no ens donaran de menjar, d’acord; però ignorar-los potser ens farà patir fam.


GLOBAL/LOCAL

El conegut lema “pensa globalment, actua localment” sempre m’ha semblat ben trobat i del tot recomanable. Cal, però, voler entendre’l. Perquè sovint veiem qui pensa “tan globalment” que se’n va més enllà dels límits de l’Univers, o actua “tan localment” que ho fa només en benefici propi. I tampoc no falta –el súmmum– qui practica ambdós extrems alhora.


Juny


EFECTE PAPALLONA

Poc dalt o baix, sol expressar-se així: “Una papallona bat les ales ací i això acaba provocant un huracà a l’altra banda del món”.

Ho trobe massa directe, lògic, físic; i, per tant, no em desperta sorpresa ni espant.

Jo m’atreviria a dir: “Una papallona bat les ales ací i això acaba provocant un suïcidi, una guerra o un casament a l’altra banda del món”.

Ara, sí.


INDIGNACIÓ I DIGNITAT

Cal no oblidar-ho: les paraules indignació i dignitat tenen la mateixa etimologia (crec).


FAMA I FUM

La fama és com el fum: inconsistent, fugaç, i enterboleix la visió.

De fet, la fama és fum.


DIRECTIUS, EXECUTIUS & CO.

<<En les societats desenvolupades, les persones obsessives són admirades per la seva disciplina, el respecte a l’autoritat i la seva il·limitada capacitat de treball. La majoria dels empresaris accepten de grat que aquest subjectes formin part del seu equip de treball, encara que no solen ocupar càrrecs directius gaire elevats. La raó és que la gent obsessiva, encara que mostri certs avantatges en l’execució de tasques concretes, tenen serioses dificultats per delegar, prendre decisions i establir prioritats, aspectes imprescindibles per a qualsevol executiu àgil i d’alt perfil. Per això, en les presidències i vicepresidències de les grans empreses és més habitual trobar-se amb l’arrogància del narcisista que amb la pulcritud del perfeccionista extrem.>>

Ho trobe terrible. No només pel contingut de la cita en si (ja sabut o, almenys, sospitat), sinó per la fredor amb que s’expressa (com qui diu: això n’hi ha i no es pot fer res); però, més encara, perquè està extret d’un llibre que no té res a veure amb Economia o Política: és un tractat sobre relacions de parella escrit per un psiquiatre (“Amors altament perillosos”, Walter Riso).

T’ho mires com t’ho mires, estem en mans de malalts i desequilibrats.

Per posar-se a tremolar!

Juliol


PER DOS PAMS

Que diferent seria el món només que tinguérem els braços dos pams més curts: no podríem masturbar-nos, ni torcar-nos el cul.

Mareja pensar quin univers de possibilitats insospitades, de solucions imaginatives, d’accions coordinades i altres etcèteres s’obriria davant nostre.

Un Home Nou en una Societat Nova.

A tindre en compte.


EL SILENCI DE DÉU

  • D’on veniu, Germà? Feu mala cara!

  • De parlar amb Déu.

  • I què vos ha dit?

  • Res! Ell sempre manté un obstinat i descoratjador silenci.


FILLS

Els fills ens donen tantes coses bones...

Entre d’altres, l’excusa perfecta per abandonar el fatigós compromís (sovint quasi obligació) de sortir “de marxa” un parell de nits a la setmana.


Agost


NI TRELLAT NI MESURA

La facilitat i/o accessibilitat sembla portar indefugiblement aparellada la banalització i l’ús excessiu, gratuït o fins i tot absurd.

Ja ens va succeir amb l’automòbil, l’electricitat i l’aigua corrents, la televisió, el turisme, els envasos no retornables, l’aire condicionat... Ara s’hi han afegit (que no substituït) internet, la telefonia mòbil i d’altres tecnologies diverses.

Més greu siga, tal volta, que passe el mateix amb els serveis públics i, fins i tot (una paradoxa pus), amb la cultura.

Valorar en cada cas pros i contres serà, tanmateix, qüestió més delicada.



Setembre


CEL

El Cel deu d’estar buit.


AMICS/ENEMICS

Els enfrontaments i discussions que esdevenen en ambients limitats (negocis familiars, pobles menuts...) o pitjor encara, resclosits (programes tipus Big Brother) resulten sovint , vistos de fora, incomprensibles i excessius (per freqüència i per intensitat).

Tal volta tinga alguna cosa a veure amb el fet que els humans necessitem definir-nos i amb que, per fer-ho, necessitem establir tant afinitats com oposicions. Llavors, com que les necessitem, acabem per trobar-les; o inventar-les, arribat el cas: perquè primer som nosaltres com a individus (socials, però individus) i després la realitat; racionalitat i lògica, no cal dir-ho, quedarien més arrere encara, en tercer o quart lloc.


POT O MATALÀS?

Pel que sembla, entre nosaltres s’estila (o almenys s’estilava, i qui sap si no està tornant) guardar els estalvis sota el matalàs.

En el món anglosaxó, per contra, són més partidaris del pot de galetes, camuflat entre d’altres, als prestatges de la cuina.

Tal volta darrere de cada opció hi ha raons ben fonamentades de caire històric i/o cultural, com tal volta seria interessant i il·lustratiu esbrinar-ho.

Queda dit.



Des del WC 2012

DES DEL WC Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

DES DEL WC 2012

 

 

Març

 

LLIÇONS DE LA VIDA

Quan era menut, durant un partit de futbol del campionat del col·legi, vaig furtar-li netament el baló a un contrari que encarava al porter tot sol. Aquell va simular falta i es va deixar caure de manera tan convincent que l’àrbitre va xiular penal.

Jure que no l’havia ni tocat.

El contrincant era el xiquet més bleda i parat de la classe; i l’àrbitre, el millor de l’escola.

Aquell dia vaig aprendre moltes coses de la vida.

 

GOSSOS

Es curiós com els gossos són capaços d’establir una relació afectiva amb un humà que els proveeix menjar.

Però més encara que ho facen amb algú que mai no els ha donat altra cosa que atenció, en forma de carícies, jocs, paraules dolces...

 

Abril

 

MIRACLES

Quin gran miracle, la supervivència de la fe cristiana al llarg de l’Edat Medieval puix que, vistes les figures i quadres on hi ha el Jesuset, resulta ben estrany que el poble el considerara el Fill de Déu: quin cap hidrocèfal, quines orelles de subnormal, quina barba serrada d’home... Quin espant, tot plegat!

Com he dit, un miracle.

 

TELEVISIÓ?

A un bar qualsevol hi ha el televisor engegat (sempre ho estan, i a un volum espaordidor, no us heu fixat?). És un canal de pagament, d’eixos temàtics. Fan una pel·lícula.

Algú comenta, amb un punt d’alegre entusiasme:

  • Eixa la vaig veure jo en la tele!

Segurament, per a un pobre, els canals de pagament no són televisió de deveres. L’autèntica televisió, “la de tota la vida”, és la gratuïta.

Això de pagar és, senzillament, una altra cosa.

 

EXCUSA

Mirem l’aclaparadora magnitud de la injustícia i de l’horror. Llavors, qui no vol fer res acusa a qui vol fer un poc de no fer-ho tot.

 

Maig

 

COPIAMONES

L’instint imitador de l’ésser humà ha estat durant milers d’anys (o milions, si seguim el fil) segurament una estratègia de supervivència, un tret evolutiu impagable i útil.

Però també ens dóna quadres del tot patètics, en moltes ocasions.

Contemple uns xiquets jugant a futbol. S’esforcen contínuament, més que en fer-ho bé o en guanyar, en reproduir els gestos i comportaments que deuen haver vist usar als seus ídols esportius a la TV. I ho trobe, si més no, grotesc.

 

MORIR HUI, MORIR AHIR

Un amic diu que hauríem de viure pensant que hui és (potser) l’últim dia de la nostra vida.

Si el que vol significar és que hem de ser conscients de que la vida no és infinita i que cal gaudir de cada instant i no angoixar-se amb futuribles, hi estic d’acord.

Tanmateix, jo no recomanaria mai viure pensant en la mort.

Però, posats a pensar-hi, crec que seria millor considerar que l’últim dia podia haver sigut ahir, que cada jornada és un regal.

 

PESCADORS vs TURISTES

Hi ha una diferència tan radical com il·lustrativa: el turista entra a l’aigua, el pescador ix a la mar.

 

PUBLICITAT

Als nostres dies, la publicitat fa el paper tradicional del Dimoni.

És la temptació omnipresent: en forma de xiuxiueig a cau d’orella com de punyada a l’ull, ha esdevingut l’encarregada de despertar el desig somort, de vinclar la voluntat, de fer caure les torres de la resistència més anacrònica, casta i austera.

 

MONGES

Sovint tinc la impressió que les monges van ser unes capdavanteres del feminisme radical, aquell –qui sap si un punt lèsbic– de viure sense els homes, al marge del seu món i els seus valors.

Ben entès que, tant en l’època medieval com després de la Contrareforma, no hi havia possibilitats de major independència. I reconeixent l’obvietat que, en molts casos, l’ingrés a un convent es feia per obligació i contra voluntat, per pur designi del mascle de torn i amb un component de submissió gens menyspreable. Però trobe que en molts altres era (o almenys esdevenia) més aviat una mena de fotre’s dels homes en els seus nassos –això sí, amb l’oportuna dissimulació.

 

Juny

 

FESTIVALS FI DE CURS

Probablement, el nivell d’excel·lència d’un col·legi es podria mesurar pel grau de barroeria i falta d’imaginació del seu Festival de Fi de Curs.

 

ESMORZARS

L’esmorzaret de les colles de treballadors està en perill d’extinció. I això malgrat ser, segurament, l’alegria de la jornada per a ells, un costum necessari; saludable, fins i tot.

Si finalment cau, víctima de la global-opressió creixent, ja el trobarem a faltar, ja.

No és menys cert, però, que hi ha qui se n’alegra un pèl massa. Alguns individus ixen del bar amb una dispersió en la mirada i un caminar tan dubitatiu que et fa pensar si no seria millor que no tornaren a la feina (almenys a certs tipus de feina); no tant per ineficiència com per perill.

 

SIMPLIFICACIONS

Sembla obvi que la realitat és tan inabastable i complexa que resulta inevitable fer ús de simplificacions, models o arquetipus per poder referir-s’hi, conversar o debatre.

El que, trobe, pot resultar més greu és quan confonem aquestes aproximacions amb la realitat de debò, siga per error o per càlcul.

 

Setembre

 

CREURE O NO CREURE...

La creença que Déu existeix és (només pot ser) una intuïció (també la creença que no existeix, per suposat). La concreció dels seus atributs té més de desig, trobe jo. I quant a les conseqüències de tot plegat, encara que puga semblar una paradoxa, conformen un cos de coneixement racional, amb una intenció lògica. Les veritables religions i la veritable teologia tenen molt d’analític, de discurs derivat de l’axioma fonamental (o axiomes) amb pretensió de coherència. Això no lleva que en moltes (o en totes) les religions hi haja un moment en que hom fa un salt en el buit i trenca la cadena lògica per salvar l’axioma (o algun d’ells) ja que, en aplicació estricta de la mateixa lògica que estava usant, sap que la negació d’un consegüent implica la negació d’algun dels antecedents. Però això, crec haver-ho escrit abans, també succeeix amb la major part dels filòsofs (i, sovint, àdhuc amb la Ciència).

Tractar de demostrar l’existència és, doncs, tan ridícula com tractar de fer-ho amb la no existència.

De la mateixa manera que negar el valor de les nostres intuïcions per entendre/relacionar-nos amb el món és tan ridícul com afirmar que és l’única eina possible o l’única vertadera.

En açò, com en tantes coses, faríem millor de procurar ser honestos amb nosaltres mateixos que de seguir la moda, cedir a la pressió de l’entorn o apuntar-nos a la majoria; com també faríem mal de comportar-nos talment qui tracta de guanyar-li la discussió a un altre, ni encara que aquest adversari fóra u mateix.

 

RESISTÈNCIA

Cada vegada més, existir és resistir.

 

REFLEXIONAR, MEDITAR I ETC.

Malgrat que sovint es confonen i intercanvien els mots, poca gent ignora que no és el mateix reflexionar que meditar. La meditació és silenci, abstracció absoluta, mentre que la reflexió necessita ser verbal, fins i tot sonora. Però crec que tampoc és el mateix meditar que (no he trobat millor paraula) desconnectar. En la meditació hi ha (trobe) quelcom de connexió amb u mateix, d’estat de consciència i voluntat. La desconnexió en canvi sembla més pròxima d’un estat d’inconsciència i/o abandó. Si em permeteu la ximpleria: reflexió, racional; meditació, espiritual; desconnexió, carnal (diria sensual, però tendim a confondre-ho amb sexual, i el sexe, en realitat, sembla ser una barreja confusa de totes tres facetes (racional, espiritual i carnal) i qui sap si d’alguna més).

 

CÈNTIMS

En la màquina escurabutxaques d’un bar destaca en llumenetes llampegants i cridaneres la llegenda “Premio 240.00 euros”.

En un giny que ni accepta ni dóna cèntims, què pinten els dos últims zeros?

Doncs això.

 

Octubre

 

PUNTS DE VISTA

Compte: el teu allò pot ser el meu açò.

 

FALOCRACIA

La democracia que tenemos es tan falaz que casi podría denominarse falocracia.

 

SUÏCIDIS

Davant cada suïcidi tinc el dubte de si es tracta d’un acte de desesperació, de lucidesa, o de totes dues coses.

 

BENEDETTI

Cuando un hombre bueno se va, los hombres buenos se estremecen.

 

Novembre

 

BLACK FRIDAY

Veig les imatges de l’obertura de portes i del posterior conflicte gairebé bèl·lic que té lloc a l’interior d’una gran superfície als USA. És el Black Friday, una mena de divendres de rebaixes ja tradicional, després del no menys tradicional Dia d’Acció de Gràcies.

Resulta patètic observar aquella gernació ofuscada lluitant acarnissadament per cada fotesa dels aparadors i vitrines. Patètic i inquietant, d’una tràgica ridiculesa digna d’estudi i anàlisi (psicològica, és clar, però també sociològica) perquè tal volta és un avís del futur que estem covant.

 

PREDICCIONS

Segons Marx (o això diuen), la principal contradicció que ell veia en el capitalisme derivava del seu caràcter depredador i expansiu: la concentració de poder (cada vegada menys i més rics, cada vegada més i més pobres) seria tan inevitable com insostenible. En la seua estimació, aquesta suma donaria com a resultat la Revolució Proletària.

De moment, ha encertat mitja equació.

 

CONVICCIONS (octubre 09)

DES DEL WC Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

CONVICCIONS

Admire i respecte les persones que són fidels als seus principis, que actuen d'acord amb les seues conviccions; sempre i quan la primera siga que poden estar equivocats o, dit d'una altra manera, que no confonen convicció amb certesa ni principi amb finalitat.

MIS╚RIES HUMANES (setembre 09)

DES DEL WC Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

MISÈRIES HUMANES

No li pegueu més voltes: l'última torcada de cul ens l'haurà de fer un altre.

M┴S ALL┴ DE DESCARTES (agost 09)

DES DEL WC Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

MÁS ALLÁ DE  DESCARTES

Siento, luego existo

Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype