Durant gairebé quatre anys, el PP ha esgrimit l’argument que el Govern d’Aznar tenia ETA “agenollada”, vençuda, acabada; i que la negociació de Zapatero li va “donar oxigen”, la va ressuscitar.
     Durant eixe mateix període (més o menys), no es van cansar de repetir que els atemptats del 11-M havien estat obra de la pròpia ETA.
     Aleshores, fent un senzill sil·logisme (si no em fallen les neurones), el PP ha estat anys afirmant tossudament que una organització aniquilada va ser capaç de cometre el més gran atemptat en la Història d’Espanya i d’Europa.
     Quina barra!
     De tota manera, com que faves del tot tampoc no estan, ja es van abstenir d’usar ambdues mentides juntes (fer-les coincidir en el temps i en l’espai hagués estat posar-ho massa fàcil): ara un ministre amollava una per ací, ara un portaveu deixava caure l’altra per allà... embrutant-ho tot, això sí, amb el despreocupat desvergonyiment d’un colom.

.