#

Vicent Montesinos
, al seu Bloc a vilaweb, ha escrit (maig 2017):

Compartisc l'opinió de Joan Daniel Bezsonoff. Com pot ser aquest novel·lista (Santiago Diaz) tan desconegut amb la quantitat de fem que es publica per aquest món de Déu? 

Gràcies a Joan Daniel el vaig descobrir a Memòries d'un porc, i ara també m'ha fet descobrir la seua segona novel·la, Per sempre, que potser no arriba al nivell de la primera, però que val la pena llegir per gaudir del seu humor negre. Només per les Instruccions d'ús ja val la pena obrir el llibre i llegir les primeres pàgines d'aquesta novel·la negra valenciana. 

Un dia, Benet torna a casa abans d'hora i es troba amb una situació desagradable; així comença la narració. Després, al llarg dels capítols i els apèndixs, l'autor va narrant els fets i les sensacions que té el protagonista arran de cometre el crim, i com es planteja el seu futur. 
Al contrari de la gran novel·la de Dostoievski, no hi ha cap policia pel mig que tracte de cercar al culpable, i per tant, en la meua opinió, el final queda un poc obert a dues possibilitats. Cada lector tindrà la seua opinió; potser l'autor ens ho pot aclarir. 

I una altra diferència amb Crim i càstig és que la narració no és lineal en el temps. Als capítols narra els fets i als apèndixs les possibles raons d'aquests fets. Aquests es poden llegir o bé al final dels capítols, com he fet jo, o intercalats, com també està indicat a les instruccions d'ús. No crec que hi hagi molta diferència entre una manera i l'altra: gaudireu igual d'aquest relat breu de l'escriptor i professor de matemàtiques saforenc.    

Moltes gràcies, Vicent.
I enhorabona per tindre tan bon gust!

#