ABOCHORNADOS

M’encata escoltar als polítics del PP dir que se senten abochornados per les converses de Rus, l’inefable.

Volen fer-nos creure que no en sabien res? Que ni tan sols s’ho ensumaven? Que quan el  triaven (una vegada i una altra) com a President del Partit i de la Diputació, i l’anaven a veure i l’abraçaven i somreien mostrant totes les dents, i deien que era el més gran i collonut i etc, el tenien per home cabal i honest i no per un cacic corrupte i bròfec? Que eren els únics a tota València que ignoraven les conxorxes i comportaments mafiosos que des del seu entorn s’escampaven pel territori?

És broma, no?

A no ser que el que vulguen dir és que aquesta rauxa de vergonya que els ha entrat ara ve produïda pel fet de sentir-ho en cru i per la tele. Això sí que resultaria més comprensible i hi encaixaria millor; amb els fets i amb el seu tarannà.

 

Diumenge vam tindre eleccions i, malgrat la podridura, intuïda (com a mínim) de fa temps i darrerament demostrada, encara hi ha hagut milers de ciutadans que amb el seu vot han dit: volem que seguiu governant-nos.

Recorda tant aquell històric episodi en què –diuen– el poble miserable va rebre amb festes al despòtic i  absolutista Fernando VII, tot llançant el crit de “Vivan las caenas”, que causa esgarrifança.

 

Que em disculpen els dirigents (i els votants) del PP, però jo sí que estic abochornado.

 

santiago