COSES DE CAMPANYA

 

No he seguit la campanya electoral en absolut (encara que ella a mi, sí). Això fa que les següents línies resulten del tot adequades per a aquesta secció del Bloc (LÒPINIÓ DE L'IGNORANT). Tot i que, vist el resultat final, també podria haver anat en la de FENT AMICS.

Seran reflexions sobre els esforços publicitaris que els diversos partits han desplegat pels carrers.

No entraré en qüestions programàtiques (la impressió que tinc és que els Partits tampoc no ho han fet).

I em referiré al cas de Gandia, perquè es donen dues circumstàncies contraposades i, per això mateix, adients, al meu parer.

La primera és que es tracta de la meua ciutat; per la qual cosa em toca el tendre.

La segona és que ja no hi visc i, per tant, ja no hi vote; per la qual cosa m’ho veig amb cert distanciament.

Anem allà.

 

PP:

Campanya del tot personalista i personalitzada; ni una foto dels col·laboradors o aspirants a regidors. 

Un primer eslògan:

"Vota Torró, Vota Gandia" és un evident i barroer intent d'identificar al candidat amb la ciutat (o vice-versa), molt en la línia d'altres èpoques; fins i tot d'altres règims. En qualsevol cas, si en fan ús deu ser perquè creuen que aquestes petites trampes psicològiques encara funcionen; per desgràcia, no seré jo qui s’atrevisca a posar-ho en dubte.

Un altre, aquest molt millor (o pitjor, segons es mire):

"Torró Alcalde". Així, ben directe i assertiu, quasi com una ordre. Molt de dretes. Només els ha faltat escriure Cacic en comptes de Alcalde. I, per cert, que açò em provoca una trista reflexió: vista la cega fidelitat del vot PPopular, tant seria.

Pel que fa a les fotos, tenia entés que allò dels braços creuats per davant dóna idea de distanciament, de posició incòmoda i a la defensiva de l'individu. Però els assessors de campanya deuen saber més que jo. Quant al somriure forçat fins a la ridiculesa, supose que és d'aplicació la mateixa premissa.

Un altre detall:

Ni una frase en valencià; sens dubte una lloable mostra de falta d'hipocresia.

Clar que, si es tractava de no mostrar-se hipòcrites, tal volta hauria estat més adient posar als cartells alguna de les múltiples fotografies de Torró amb Rus, tot somrient tots dos (ací sí, amb absoluta honestedat).

Quant als cartells per a la Generalitat, el lema "Treballar. Fer. Créixer" és un bon lema, cal reconèixer-ho. Qüestió diferent és que resulte creïble.

 

PSOE:

Diana Morant ha optat també per la seua foto d’estudi amb somriure Profident, i per fer ús de la marca PSOE (de les sigles PSPV ja no queden ni les engrunes; de fet, tal volta la jove Diana no sàpiga ni què signifiquen).

Al seu torn, el candidat a President de la Generalitat, Ximo Puig, també ha optat per amagar la denominació PSPV. En aquest cas, però, no podem dir que per desconeixement (encara que potser sí per ignorància). Tal volta, com que ve de Morella, li ha entrat la típica por de què se’l preguen per un terròs només pel fet de ser de poble (cosa que, irònicament, demostraria que ho és).

Siga com siga, tampoc no ens espantarem, ara: els Socialistes Valencians han demostrat, cada volta que han tingut ocasió, el seu caràcter provincià i sucursalista.

El lema:

"Anem a arreglar-ho" no és res de l'altre món quant al contingut; però quant a la forma la cosa  guanya substància. Ningú en tot el Partit s'ha adonat que es tracta d'una incorrecció sintàctica? Sembla que li han passat un traductor automàtic a l'eslògan en castellà i s’han quedat tan tranquils. Com sembla clar que el compromís del PSOE amb la nostra llengua és pura comèdia (i de les dolentes).

 

Més Gandia:

Trobe que el que pitjor els ha quedat és el nom, tot i que no sabria aportar cap idea alternativa, ateses les característiques de la polièdrica barreja. La foto de conjunt, graciosa; la de Milvaques, una proesa: no deu haver resultat gens fàcil traure amb un gest de simpatia versemblant a qui sol fer cara de pomes agres.

 

Ciudadanos:

Hom diria que el candidat a Alcalde siga Albert Ribera. Potser fins i tot algun "ciudadano" despistat també ho creurà. Per desgràcia, no és així (molta gent que coneix al candidat real m'ha dit que és  bastant més fluix).

 

Ganemos (Guanyem) Gandia:

Ignore per què no han trobat encaix en Més Gandia, però resulta sospitós. Tanmateix, un detall al seu favor: front a l'abusiva exhibició de furgones i furgonetes dels altres partits, ells han optat per una innovació més discreta i ecològica: les bicicletes megafòniques.

 

JF Peris:

Ja sé que no és el nom del Partit, però ben bé podria ser-ho. Peris ha aconseguit superar a Torró -que ja és superar- quant al personalisme. Representa a uns Verds, però no els de Més Gandia. Tal volta és que els seus són d'un verd més fosc, o més lluent, o són més seus, o jo què sé. Joan Francesc i el seu  pelegrinatge perpetu. Desitgem de tot cor que algun dia trobe el seu lloc al món. Però qui sap: Peris és Peris.

 

Al remat, millor no fer massa cas. Els ciutadans de més de vint anys ja hauríem de saber que en època d’eleccions els polítics pateixen una mena de metamorfosis inquietants que res tenen a envejar a les dels anodins cucs quan esdevenen papallones acolorides per tal d’atraure parella.  

 

santiago