DES DEL WC 2013 (II)



Febrer 

ELS VELLS, AL CLOT! 

"Però aquest botí, a més de pedres precioses, teles, diners i bens mobles, també inclou les dones per als serralls i els homes i els nens per al mercat d'esclaus. Els infeliços que s'han refugiat a les esglésies són trets a cops de fuet en ramats sencers; els vells, que només mengen i no serveixen per res i representen una càrrega invendible, són assassinats..." (descripció que fa Stefan Zweig de la conquesta de Bizanzi pel sultà Mehmet al 1451).
M'espanta constatar que, en els darrers anys, cada vegada sent més comentaris en aquest sentit. El fet que siguen amollats en to de brometa, no em conhorta gaire.

EL FRACÀS DE L'ÈXIT 

Un amic em telefona per anular la cita que teníem. Havíem quedat per dinar i parlar de "negocis". M'explica que li ha eixit més faena. Elabora informes independents per a judicis, s'ha fet un nom, i és molt sol·licitat. Em confessa que està fins el cucurull de treball i fart d'aquesta mena d'esclavatge de l'èxit. Llavors em fa memòria d'una tira còmica que vam trobar-nos (fa mil anys) en una publicació àcrata (Tebeíto fino) i que, malgrat no haver entès del tot aleshores, ens va fer molta gràcia. En ella es veia com una mà creixia i creixia fins aixafar al seu propietari, que se la mirava espaordit i impotent.
- Te'n recordes? -em pregunta.
- Cada dia -li responc.

Setembre 

LLIBERTAT(S) 

La llibertat potser és una i la mateixa, però els camins per arribar-hi (o la simple sensació de poder anar fent cap allà) tal volta són molts i diversos, com tal volta són personals i intransferibles. 

Octubre 

SOC EL MILLOR 

Resulta bastant patètic voler convertir una fotesa en una heroïcitat. Un home està jugant al truc. Guanya una falta en l'envit. Es passa la resta del matí recordant-ho al perdedor i a tota la concurrència, en un to lleig i a un volum desagradable. Ni tan sols és la típica broma insistent. Sembla realment orgullós, unflat. Com he dit abans, patètic.

VOLUM I NIVELL 

És curiós que, en debats i col·loquis, com més augmenta el volum (sònic), més disminueix el nivell (intel·lectual); i viceversa, com més disminueix el nivell, més augmenta el volum.    
Resumint, que la relació entre volum i nivell sembla ser del tipus proporcionalitat inversa.


HOMES DE PARAULA

Tenim tendència a dividir el món en categories binàries, amb els seus contraris, incompatibles i complementaris per definició. Permeteu-me, doncs, una aportació més:

Hi ha homes de paraula, i homes de paraules.


Novembre


EL PREU DELS DINERS

“El preu dels diners...”, sent a un Telediari.

Quin concepte tan curiós! Quanta sofisticació!

De vegades no sé si aquesta mena d’embarbussaments conceptuals són realment necessaris o tan sols una trampa més per enlluernar als ciutadans normals i corrents (i així millor dominar-nos, no cal dir-ho).


HUMANITAT vs EGOISME

Un amic acusa a la Humanitat de ser intrínsecament, íntegrament i sense fissures egoista. I a l’Home, de mirar només per ell, des de sempre.

No estic d’acord. Per a mi Humanitat i egoisme són conceptes contradictoris. Crec de debò que si tot el món hagués mirat només per ell, la Humanitat mai no haguera arribat a existir, i la nostra espècie hauria desaparegut de la Terra fa milers d’anys.


INTEL·LIGENTS I PERILLOSOS

Observeu la natura.

Com més intel·ligent és una criatura (persona o animal), més imprevisible (i perillosa).


COMPRENSIÓ I FE

A la Divina Comèdia (*) constate que intel·lecte, intel·ligència, raó i altres conceptes semblants, tenen un significat metafísic, espiritual (no racional en sentit modern).

Comprendre no és possible sense la fe, perquè la comprensió és un acte místic.

En certa manera, crec, no els faltava raó. I faríem bé de reconèixer-ho, mes que siga per minimitzar els danys que puga causar la nostra supèrbia d’éssers “moderns i racionals”.

(*) N’he llegit fragments, no us penseu.


CRUELTAT I AVORRIMENT

No sempre, i no només, però sí massa sovint, veiem que la crueltat pot sorgir de l’avorriment.

Terrible!