CÁRITAS HIPOTECARIA (1) 


Si en un article anterior a les reunions PP-PSOE avisava que tal volta els polítics ens voldrien fer passar la “dación en pago” com una mesura d’allò més justa i social, ara resulta que encara me’n vaig passar d’optimista (tot i que que tampoc podria dir que m’haja agafat per sorpresa).

Més enllà de la major o menor sintonia ideològica que puguen tindre els polítics amb les entitats creditícies i els qui les governen, no hem d’oblidar que els Partits grans són hostatges dels grans Bancs, que els tenen agafats per la hipoteca; la conseqüència és que, a l’hora de la veritat, els teòrics representants del poble actuen més aviat com si foren representants de la Banca, o almenys amb por d’enutjar-la.

El PP ha estat hàbil, en tot aquest assumpte. Van triar bé el moment. La negociació, segurament des del principi, no era res més que una comèdia per guanyar temps i legitimitat, per desactivar part del descontent social acumulat als darrers mesos. Però també (miracle!) per desgastar al PSOE, tot  presentant-lo com un Partit d’intransigents que no volen solucions per als ciutadans, sinó fer guerra bruta al Govern. Són uns mags de la desinformació i de pegar-li la volta a la realitat. Potser el PSOE es mereix que li prenguen el pèl d’aquesta manera (per tebi i conformista, per prestar-se a les maniobres de Rajoy & Friends i per haver estat durant dècades còmplice de la situació que ara denuncia). Però els ciutadans, no. I som els qui pagarem al final el cinisme d’uns i la incompetència d’altres.

La Llei que trauran representa un acte de caritat hipòcrita i calculada. I no només perquè  no passe de ser un pegat, un ajornament del drama per a tantes i tantes famílies (2), sinó també perquè per als Bancs –per més teatre que despleguen fent veure que són part perjudicada i que paguen la seua quota de sacrifici– no és sinó un alleujament puix que, a hores d’ara, l’execució d’hipoteques s’estava convertint en una càrrega econòmica (a més del perill i el desprestigi social que comportava).

Jugada redona, al capdavall.

Només espere que els afectats i aquells qui han vingut donant-los suport solidari no es deixen enganyar ni baixen la guàrdia, ara; ni tan sols els pocs que es puguen veure “beneficiats” per aquesta nova normativa. Ben al contrari, tal volta hauria de posar-nos a tots de més mala lluna.

Ens porten d’estafa en estafa, i no hi ha indicis de que tinguen intenció de canviar d’actitud.

Ciutadans del Món, cabrejeu-vos!


(1) Gens d’intenció feridora contra Cáritas Diocesana, organització que em mereix gran respecte; en tot cas, més que PP, PSOE i tota la Banca junts.
(2) A no ser que, per poder incloure-hi a Iñaki Urdangarín i la Infanta Cristina -i poder tirar-los una maneta amb el tema de sa casa de Barcelona (pobrets)- suavitzen algunes condicions i/o amplien les ajudes.   


santiago