LLIBRES (Octubre 2012)

 

 

Economia/Sociopolítica:

 

¡Acabad ya con esta crisis!, del Premi Nobel de Economia 2008 Paul Krugman.

Potser el pitjor siga el títol. A l’interior trobareu anàlisis i receptes purament econòmiques i no gaire heterodoxes, però bastant clares i sobretot contràries als dogmes neoliberals tan de moda en les darreres dècades. També resulta interessant constatar que les veus en contra d’aquesta forma d’entendre l’economia i el món no són noves, però que han romàs bastant silenciades pels poders fàctics (polítics, mediàtics i, com no, econòmics) per tal de fer creure al conjunt de la societat que no hi havia alternatives als seus programes, ni reals ni tan sols imaginàries.

 

El crash de la información, de l’alemany Max Otte.

Otte és historiador de l’Economia i fou un dels que van predir l’arribada de l’actual crisi allà pel 2006 (per la qual cosa va patir llavors el menyspreu i la burla per part dels seus col·legues aliats amb els poders polítics, econòmics i mediàtics).

Parla, com es pot intuir, d’informació i desinformació, però no ja com a eines de propaganda i manipulació sinó com a part -ara mateix- inextricable del sistema de relacions socio-econòmiques i del manteniment del statu quo. L’estil no és massa polit, però els continguts (anàlisis, exemples, arguments...) són força interessants i en general s’entenen molt bé. També resulta curiós constatar com els capitostos alemanys (bancs, grans empreses, polítics...) no estan lliures de pecat. No és que açò siga tot un descobriment insospitat, però com que darrerament alguns posen a aquell país com a exemple de rigor, seriositat i savoir fer, aquest testimoni cobra valor extra com a contrapunt a tanta bajanada simplista.

 

Destrucción masiva, de Jean Ziegler, redactor especial de l’ONU durant anys.

Amb gran coneixement de causa, l’autor explica les tragèdies que, pel que fa a l’alimentació principalment, es viuen al Tercer Món de manera constant. Denuncia també, i ho fa amb claredat i contundència, les polítiques errònies -quan no cíniques- d’Occident i posa nom als culpables (institucions i persones). Valent i esclaridor.

 

santiago