XINOCRÀCIA


L'endemà del dia del setge al Congrés vaig sentir una entrevista en Ràdio Nacional.

Vaig agafar-la encetada, així que no sé qui parlava ni a quina pregunta responia. Era una dona, i explicava amb gran aplom i aparença de dominar el tema com la bombolla immobiliària havia creat una curiosa i perversa divisió en la darrera generació de ciutadans: una part petita tindria accés a la vivenda i una gran part no. Després va comentar com, en els darrers anys, les injustícies i les diferències socials havien augmentat de manera alarmant. Va parlar de l'alt grau de corrupció política. I del cinisme de la propaganda governamental. Fins i tot va posar un exemple que recollia ambdós elements: les autoritats s'havien passat un bon temps presumint de les inversions fetes en ferrocarrils d'última tecnologia; tanmateix, una línia estrenada feia poc havia patit un accident greu i, pel que es va saber més tard, les pressions polítiques i les presses per inaugurar havien dut a no fer totes les proves de seguretat escaients, etc-etc.

Finalment va afegir que el volum i la intensitat que estaven assolint les protestes de la població tenia profundament preocupat al Govern... xinés.

Vaig quedar una mica atordit.

Digueu-me ingenu, però el ben cert és que fins a aquest moment havia estat convençut que aquella dona parlava de l'Estat espanyol -sense pensar-hi ni donar-li major importància, veritablement.

Passats uns instants, però, em vaig refer perquè vaig entendre.


Vaig entendre l'abast de tan gran notícia:

La democràcia, per fi, havia arribat a la Xina!

santiago