L'Escurçó.

Relats, articles, pensaments, versets ... i d'altres deposicions mentals (per santiago diaz i cano).

CONTRA EL MÓN (abril 2010)

xacobo | 29 abril, 2010 15:06

Microrelat escrit llegit en directe a l'espai DÓNA'M UNS MOTS del programa MAGADIA (Gandia TV) de 28 d'abril de 2010


Paraules:   TRANSCENDÈNCIA, VAN GOGH, NOTÍCIES, PESTICIDES, MISSIÓ 

Relat:                             CONTRA EL MÓN    

     Va plantar el trespeus. Estava exultant d’alegria i amb l’esperit lleuger com una fulla enlairada pel vent. El cor li ballava al pit una dansa frenètica però compassada. Se sentia farcit d’aquella felicitat inexplicable que ens fa presoners alguns dies sense saber com i que, per això mateix, resulta doblement gratificant i plena.
     Va treure els pinzells i la paleta, la trementina i els draps. Va ficar-se el capell de palla i va arrufar les parpelles per tamisar la llum excessiva d’aquell dia net i enlluernador. Llavors va contemplar el paisatge magnífic d’arrossars i petits turons que s’estenia als seus peus i va imaginar l’obra futura, el fruit ja madur, el quadre acabat. Era esplèndid. Sense poder evitar-ho, es va sentir orgullós de bestreta.
     Just quan estava a punt de mullar, va sentir un brunzit agressiu acostant-se per l’esquena. Es va girar, empipat. Ajudat de les mans, va tapar la silueta del sol i va poder albirar un avionet bimotor que va passar-li gairebé a tocar del cap i va començar a fer anades i tornades pel seu espai pictòric igual com un mosquit gegant i impertinent se’ns escola en l’habitació una nit d’estiu per destruir-nos la tranquil·litat i la son. La ràbia li va pujar a les orelles com aigua bullent. No hi havia dret. Allò era una conxorxa, un atropellament, un crim contra l’Art i la Humanitat. Qui podia imaginar-se a Van Gogh tractant de pintar els camps de dacsa mentre li arruixaven pesticides al damunt? Quina missió impossible era treballar en aquelles condicions? Per què el món era cada volta més contrari a les expansions de l’ànima, més inhabitable, més lleig?
      Potser no era aquella la idea que s’havia format respecte de la seua possible transcendència, del llegat i la empremta que deixaria en els annals. Però el ben cert és que ho havia aconseguit. L’endemà, als informatius de tot arreu va sortir, entre notícies de guerres cruels, polítics corruptes i devastadors fenòmens naturals, una anècdota amable i curiosa per llevar el mal regust de tanta catàstrofe: per causes encara desconegudes, un pintor amateur havia obligat a fer un aterratge d’emergència a un inofensiu avió fumigador, a còpia de pedrades des del terra. 
FI

RELATS | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Feu un comentari
authimage
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Amb motor LifeType - Disseny de BalearWeb