L'Escurçó.

Relats, articles, pensaments, versets ... i d'altres deposicions mentals (per santiago diaz i cano).

CLIMÀTIC (febrer 2010)

xacobo | 26 febrer, 2010 15:39

Microrrelat escrit i llegit en directe a l'espai DÓNA'M UNS MOTS, 
del programa MAGADIA (Gandia TV) 24 febrer 2010

Paraules:    CLIMÀTIC, DOBLE, MATEMÀTIQUES, QUILÒMETRES, HORITZÓ 

Relat:                                           CLIMÀTIC
 
        Va ser la crònica d’una mort anunciada.Els Físics van donar la veu d'alarma. Els experts en Matemàtiques van crear nous models numèrics per fer les prediccions adients. Els Biòlegs advertiren de la cadena de conseqüències que s’esdevindrien per a la vida.
        Però els polítics... ah, els polítics!!!
        Primer acusaren de catastrofistes els qui s’atrevien a alçar la veu. Després van admetre que alguna cosa passava, però digueren que tota aquella colla de gent extravagant i poc assenyada estava exagerant un pèl massa. Més tard acceptaren de dir-li problema a l’assumpte; tanmateix, amb un optimisme cínic o estúpid, uns arguïren encara que tot plegat no seria per tant i d’altres, que Déu proveiria.
        Al capdavall, el canvi climàtic es va transformar en realitat, en dura realitat: va passar (amb força més velocitat i fúria de la que ningú s’havia atrevit a sospitar) de la esfilagarsada virtualitat dels debats i les paraules, de la psicològica llunyania dels televisors i els diaris, a la quotidianitat de les nostres vides.
        En pocs mesos, els fenòmens meteorològics es van convertir en monstruoses i contínues agressions; l’oratge, en un enemic. Les espècies més febles van començar a desaparèixer, les temperatures es van tornar boges i les estacions es van esvair com una boira fina per convertir-se en un garbuix de alts i baixos, de canvis sobtats i violents.
        En pocs anys, quilòmetres i quilòmteres quadrats de terra van quedar arrasats, convertits en un desert moribund fins allà on arribava la vista.
        L’horitzó per a la nostra espècie es va tornar fosc i amenaçador com un tempesta.Finalment, alguns privilegiats vam aconseguir emprendre la fugida del nostre petit (i en altres temps formós) planeta.Ara, des d’aquesta nau que probablement ens ha salvat la vida i ens ha dut fins ací, vos observem impotents; i la nostra frustració és doble: voldríem avisar-vos, explicar la nostra experiència, ajudar... però qui voldria escoltar a aquest éssers, diminuts i ridículs als vostres ulls? 
        Tal vegada alguns de vosaltres, privilegiats, fugireu envers l’Espai Exterior. Tal vegada ens trobarem pels voltants del pròxim planeta i compartirem la ràbia de no poder oposar res davant el trist espectacle d’una altra espècie dominant fent malbé (des de l’estultícia provocada per l’orgull de creure's superior) tota la bellesa i la rica diversitat que donava sentit a les seues vides.

FI
Santiago Diaz i Cano

RELATS | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Feu un comentari
authimage
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Amb motor LifeType - Disseny de BalearWeb