L'Escurçó.

Relats, articles, pensaments, versets ... i d'altres deposicions mentals (per santiago diaz i cano).

EMPRENYADA (febrer 2010)

xacobo | 26 febrer, 2010 15:35

Microrrelat escrit i llegit en directe a l'espai DÓNA'M UNS MOTS, del programa MAGADIA (Gandia-TV) 17 de febrer de 2010
Paraules:   GUST, OPINIÓ, AMIGUES, EMPRENYADA, MEDICINA 

Relat:                                                EMPRENYADA 

        Raquel estava emprenyada, força emprenyada.
        Per què la Seguretat Social no li havia de cobrir la seua operació de nas, pòmuls i orelles (a més d’altres detalls de menor importància)?
        Amb quina barra havien gosat argumentar que els Serveis Sanitaris de l’Estat es reservaven per a coses de major volada i abast social?
        Que tal volta es pensaven que ho demanava per gust, allò? No entenien que per ella era una qüestió d’estabilitat emocional, d’estar en pau amb si mateix, d’evitar el desequilibri o –fins i tot– la malaltia mental?
        Com s’havien atrevit a dir-li que allò era una frivolitat innecessària? Que voler fer-se la cara com la de la seua actriu favorita era un assumpte de tot punt destrellatat?
        No veien que no es tractava d’una mera qüestió d’imitació estètica, sinó més aviat de comunió espiritual?
        La indignació la feia tremolar de fúria. Xisclava com una boja en plena crisi.
        Mes, no conforme amb el dret d’enrabiada, va reunir totes les amigues i va proposar-les de fer una campanya de “Dones Agreujades per la Medicina Pública”. Les DAMP, es dirien.
        Van posar-se a la feina i, en poques setmanes, ja tenien el recolzament del Partit de l’Oposició i a bona part de la premsa i dels creadors d’opinió del seu costat.
        L’escarot que aconseguiren muntar va ser tan descomunal que el propi Ministre les va rebre per apaivagar els ànims. En la reunió, veient que Raquel i les seues no s’avindrien a deixar-ho córrer, i que no atenien a més raons que les del seu desig i equilibri emocional, va optar per una via que ja havia trepitjat en altres ocasions, però que –amb criteri políticament impecable– guardava sempre com a últim recurs.
        L’endemà, Raquel va anunciar que el Ministre les havia fetes reconsiderar la seua posició: per egoista i insostenible. Les DAMP quedaven oficialment dissoltes.

        Un mes després, Raquel era operada de tot allò que va voler per el cirurgià més afamat del país. Això sí, dins la més absoluta discreció i sense haver de pagar ni un clau. 
        El dia que li havien de donar l’alta, però, va veure per televisió que la seua actriu favorita acabava d’operar-se el rostre, quedant irrecognoscible, tota una altra. Havia demanat que la deixaren com una veïna de la infantesa, una dona qualsevol, del carrer. Va declarar que ho havia fet pel seu equilibri i salut mentals, que no havia estat una mera qüestió d’imitació estètica, sinó més aviat de comunió espiritual. 

        Ara, Raquel està emprenyada, força emprenyada.
        I el Ministre... el Ministre ha dimitit. 
FI
Santiago Diaz i Cano

RELATS | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Feu un comentari
authimage
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Amb motor LifeType - Disseny de BalearWeb