L'Escurçó.

BARRANC, POSSIBLE, INFANTILS, TENÍEM, CENTENARI 

Relat:                                             EL CENTENARI 

Era l’any del primer Centenari de la nostra Societat Excursionista. El projecte de fer aquella ruta arriscada i perillosa (que transcorria per paratges inhòspits i deshabitats, amb condicions d’oratge extrem i sense més suport que les nostres forces) havia esdevingut una mena d’obsessió per mi durant el darrer lustre. Havia arribat a posar-me pesat amb els companys, de tant d’insistir. Finalment, però, una colla de quatre s’havien animat a dur endavant l’experiència per commemorar una data tan redona i remarcable.

El tercer dia de marxa trescàvem per la vora d’un barranc profund i de vegetació esponerosa. Les parets estaven relliscoses per la humitat i una molsa amb aspecte de mucositat obscura i tendra. En un malaurat instant que m’acaçarà eternament, vaig descuidar-me i vaig perdre peu. En la caiguda, vaig arrossegar tots els meus companys –lligats com anàvem– al fons d’un clot dins aquella gorja misteriosa. Jo vaig aterrar intacte, però dos dels altres jeien malferits sobre un sòl de pedres i falagueres. Ho teníem ben fumut. Els intents per remuntar la paret gairebé vertical que ens envoltava van ser inútils i descoratjadors. La nit va caure com una llosa funerària: pesant i macabra. Llavors, totes les pors infantils vingueren a turmentar-me com el pitjor malson possible. El silenci feixuc només era esquerdat, de tant en tant, pels laments dels companys damnats.
            Fins que no va quedar ni això.

Aleshores, amb la claredat d’un llamp enmig la foscor de la tempesta, em va vindre el darrer pensament: tal volta, cent anys més tard, voluntariosos companys de la Societat Excursionista farien de nou aquella ruta per commemorar el segon centenari de l’associació... i el primer de les nostres morts.

FI
Santiago Diaz i Cano

Benvolguts amics:

Teniu al davant un Bloc-escopidera. Hi trobareu des de compactes i humils gargalls a expansives i pretensioses boçades, des de lleugers i delicats sospirs a feixucs i aspres esbufecs (inevitables destil·lacions -tots i totes- del cos i de l'ànima).
He pensat seria bo de repartir tanta escatologia física i espiritual entre diverses seccions on poder triar. Així que, a continuació, us faig una breu descripció de cadascuna de les categories perquè millor pugueu -si us ve de gust- elaborar i gaudir el vostre propi "menú a la carta".

+ FENT AMICS: Comentaris socio-polítics (des de la més pregona ignorància, però sense ànim de no ofendre).
+ RELATS: Doncs això.
+ DES DEL WC: Filosofia del comú (tant laxant com astringent).
+ MICRO-COSMOS: Literatura petita.
+ DIXIONARI BALENSIÁ: Barbarismes, barbaritats... i d'altres atemptats.
+ FRAGMENTARI: Imatges, paisatges i personatges; trossets de realitat... i de ficció.
+ CONVERSES D'ACÍ I D'ALLÀ: Ja s'explica, més o menys.

Tot el material és obra (i, per tant, responsabilitat) d'un servidor.

Si decidiu passar de llarg...
Bona ruta i bona sort!

Mes si opteu per quedar-vos...
Mengeu a esplai i bon profit!!

----------santiago diaz i cano

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Administració
• Servei de blocs

• MEMÒRIES D'UN PORC (fragment)
• CONTRA EL MÓN (abril 2010)
• GUERRA (abril 2010)
• EL VIATGE (abril 2010)
• NOTÍCIES: PREMIS LITERARIS (abril 2010)
• NOTÍCIES: CLUB DE LECTURA (abril 2010)
• CULPABLE (març 2010)
• EL SÍMBOL (març 2010)
• SETGE (març 2010)
• BRUIXA (març 2010)

• RELATS [26]
• NOTICIES [2]
• DES DEL WC [107]
• FENT AMICS (històric) [16]
• FENT AMICS (actual) [12]
• DIXIONARI BALENSIÁ [4]
• MICRO-COSMOS [6]
• FRAGMENTARI [2]
• CONVERSES D'ACÍ I D'ALLÀ [7]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Hostatjat amb 4Clics.cat