L'OLOR DE LA MORT 
(fragment del primer capítol)

Quasinovel·la guanyadora al XXIX Premi "Sant Jordi" 
( Sarrià de Ter, Abril 2009)
 

DIUMENGE, 24 (vesprada)


          Dona Esperança Benlloch va veure entrar el seu fill Jaume, tot sol, per la portella de l'horta, en la part posterior de la casa. Immediatament va sentir com una sotragada interior i una inquietud inexplicables. La va posseir una sensació estranya: era com si aquella escena l'hagués vista mil vegades, com si tota la vida haguera estat esperant-la sense atrevir-se a reconèixer-ho, com si ho hagués sabut des de sempre.

          Es va adreçar cap a ell:

  • - Jaume, fill, on és el teu germà?

          No va obtindre resposta. Va repetir la pregunta, col·locada ja quasi davant d'ell.

  • - Jaume, per l'amor de Déu, dis-me alguna cosa!

          Però el Jaume continuava avançant d'esme cap a l'edifici. No sembalva sentir sa mare. Pareixia, àdhuc, que tampoc no la veia. La seua mirada anava més enllà d'ella, més enllà de tot. Hom hagués dit que meditava, encara que també es podria haver inferit d'aquella actitud absent que per la seua ment no circulava cap engruna de pensament o idea.

          Es va interposar en el seu camí. El va detindre. Va aferrar els seus muscles amb totes dues mans i el va sacsejar molt suaument. Tractava de trobar la seua mirada, de penetrar en les seues tenebres. 
 

          El Jaume no es va resistir, físicament. Va aturar el pas en sentir la força. Va posar les pupil·les sobre sa mare. Seguia inexpressiu, estrany.

          Llavors va veure les taques de sang en la samarreta del xicot. Va sentir un arpada en les entranyes, la coentor de la carn esgarrinxada. Un rugit de fera perseguida, assetjada, ferida, va bramar al seu interior. En aquell moment era una lleona a qui invisibles caçadors hagueren arrabassat una cria i aguaitaren per a robar-li la resta de la ventrada. Estava disposada a morir matant, a donar la seua vida per les dels cadells que li quedaven, a exhalar fins a l'últim alè per a salvar tant com pogués de la seua progènie...

...pendent de publicació

Santiago Diaz i Cano