SOROLL



            Estic fart de sentir el televisor de la sorda del tercer pis, o la ràdio del macarró d'enfront.

            Estic fart de les frenades dels cotxes i les accelerades de les motos  al stop de la cantonada.

            Estic fart del camió dels fems que passa a les dos de la matinada i de la màquina rentadora del Passeig, que fa els honors a continuació.

            Estic fart de les telefonades del xinès que brama cada nit a la cabina de sota la meua finestra.

            Fart dels borratxos que escridassen al buit i dels terrossos del bar del cantó, que llancen trons cada vegada que el seu equip fa un gol.

            Fart dels estornells, convertits en plaga, que grallen a l'alba i al capvespre sense pietat ni treva.

            Fart dels udols gairebé constants de les sirenes de cotxes de policia i ambulàncies.

            Fart d'aquest paisatge sonor lleig i agressiu, que no fa sinó enfortir-se i créixer any rere any.

            Fart d'aquesta gàbia, d'aquesta olla exprés de sorolls impertinents i gratuïts.

            Fart d'aquesta ciutat.