ESPERANÇA

     "L'últim que és perd és l'esperança", fa la dita.
     Quina crueltat miserable, quina angúnia gratuïta.
     L'esperança no aporta res de bo: és un tirà, un dimoniet sàdic i pertinaç, una sangonera coenta.
     Si, en la malaurança, necessiteu tindre alguna cosa, tingueu fe. Però esperança no. Rebutgeu-la, fugiu-li, ni la mireu de reüll.
     No sigueu estúpids: si us engrapa, valdria més que us hagueren escorxat en viu.

.