VIDA

     Passege pel camp. Fa un dia meravellós. Un exèrcit d'insectes, rèptils i altres bestioles silvestres, d'espècies diverses, moltes de les quals mai no havia vist -o, almenys, distingit- s'afanyen d'un lloc a un altre. Llueixen mil formes i colors, inversemblants algunes, curioses les més. Ocells cantaires, igualment atrafegats, fan saltets a les branques o es desplacen entre el arbres esparsos. Per moments em costa avançar obrint via entre la munió d'animals bellugadissos i plantes esponeroses.
     - És primavera -em dic a mi mateix.
     Quede un xic estabornit, atrapat segurament per aquella densitat vital excessiva i barroca.
     Em ve un pensament:
     - La vida  no demana permís... demana pas.

.