maig
23
VIDA
Passege pel camp. Fa un dia meravellós. Un exèrcit d'insectes, rèptils i altres bestioles silvestres, d'espècies diverses, moltes de les quals mai no havia vist -o, almenys, distingit- s'afanyen d'un lloc a un altre. Llueixen mil formes i colors, inversemblants algunes, curioses les més. Ocells cantaires, igualment atrafegats, fan saltets a les branques o es desplacen entre el arbres esparsos. Per moments em costa avançar obrint via entre la munió d'animals bellugadissos i plantes esponeroses.
- És primavera -em dic a mi mateix.
Quede un xic estabornit, atrapat segurament per aquella densitat vital excessiva i barroca.
Em ve un pensament:
- La vida no demana permís... demana pas.
.