A DIT? (abril 08)
xacobo | 02 maig, 2008 16:57
A DIT?
Fa algunes setmanes em van referir un història que necessite compartir.
Això diu que era un Ajuntament governat pel PP.
Un bon dia s’hi presenten tres persones, enviades pel SERVEF, per a una entrevista de treball: són dues dones grans i un noi que sembla un drogoaddicte. Una xicota amb aspecte de pixapolida els rep d’un en un. Quan li toca a la tercera (diguem-li dona Q) li expliquen que la feina consisteix a fer de guia de natura, en especial per a escolars; això suposarà haver de caminar per la muntanya, una feina dura per a la qual sens dubte no està preparada. La noia sembla voler posar les paraules en boca de dona Q. Ella assenteix:
- No, si a mi ja m’havia estranyat que em feren vindre...
- Muy bien, entonces firme la carta de renuncia.
Dona Q s’estranya; i es nega. Diu que, més aviat haurien de ser ells qui li signaren algun justificant de que s’havia presentat però que la rebutjaven per no reunir les condicions que estaven buscant. Mentrestant, pensa que probablement cap dels altres “aspirants” tampoc no havia encaixat; que a quin eixelebrat se li havia acudit d’enviar aquell trio per a aquella feina.
La secretària, per la seua banda, s’entossudeix a que li signe el paper. Dona Q a que siga a l’inrevés. Finalment, opten per no signar res cap de les dues.
Quan dona Q està eixint ja de l’edifici consistorial li sona el mòbil: és la noia que li reclama que torne. Ara hi ha dues: de nou la collen, amb certa aspror verbal, tot exigint-li que signe la carta de renúncia a la feina. De nou discussió sense arguments que no du enlloc.
- Espere un momento.
Les xiques entren a un despatx on hi ha un home que sembla ser el seu superior. Parlen tots tres amb força atabalament. Dona Q els observa de lluny; no pot sentir el que diuen, però percep la tensió. Per un instant, tem no vagen a portar-la davant el propi alcalde perquè li amolle un bonegó per desobedient.
Finalment surten les xiques i una li escup, desafiadora:
- Hemos decidido que ha sido usted seleccionada. El jueves a las 9 horas se persone aquí.
Dona Q no dona signes d’encongiment:
- Molt bé –respon decidida.
Llavors, l’altra afegeix en to amenaçant, quan dona Q ja està a punt de marxar:
- Si no quiere por las buenas, lo haremos de otra manera. Simplemente, será más lento.
Dona Q es presenta a lloc el dia i hora fixats. La fan entrar a una cambra i li posen al davant una pila de paperassa que s’ha d’aprendre per tal de desenvolupar la tasca a què aspira. Com que el seu orgull no arriba a tant, dona Q opta finalment per acceptar la renúncia.
*******
No sé què va passar després, ni m’importa gaire. Amb això tinc prou per convidar-vos a especular (i vull recalcar la paraula especular) amb mi:
- No vos fa tota la fila de que ja tingueren algú esperant el lloc però que hagueren de complir certs tràmits, com ara entrevistar a tres persones del “paro”?
- No trobeu que, probablement, a l’oficina del SERVEF hi hauria també algú en conxorxa, per tal d’enviar candidats sense la més mínima possibilitat d’optar a la feina?
- No vos sembla, tot plegat, un bon femer?!
Tanmateix, i al meu parer, més indignant encara que el fet de repartir llocs de treball a discreció, amb el dit (al més pur estil del caciquisme franquista), siga, tal volta, el fet de prendre el pèl a ciutadans honrats i ignorants del seu paper de figurants de la farsa; la falta de respecte, vaja.
Bé, crec que no passa res si vos confesse ja que l’Ajuntament en qüestió era el de Gandia.
Com? Què dieu? Que a l’Ajuntament de Gandia no governa el PP, sinó el PSPV-PSOE (amb permís del senyor Mut)?
Ostres, teniu raó. Perdó pel lapsus.
Confie, malgrat tot, que arribats a aquest punt no canviareu les vostres conclusions –sense importar quines havien sigut– per tan poca cosa.
O sí?
.