HEM GUANYAT LES ELECCIONS!!! (???) (maig 2015)

FENT AMICS (2015) Retroenllašos (0) Feu un comentari   

HEM GUANYAT LES ELECCIONS!!!

No se m’acut expressió més impròpia en boca d’un polític.

Guanyar? Guanyar què?

Que era un joc? Una partida de cartes? La Lliga de futbol?

No hauríem de ser els ciutadans els qui guanyàrem, en tot cas?

Tristament, sembla ser que els nous Partits (i els no tan nous però que han pujat a cavall de les barrabassades comeses pels de sempre) ja l’han feta seua, l’expressió.

Però el pitjor és que també els periodistes (i, de retruc, tothom) hem assumit aquest llenguatge infame i perillós.

Alguns prefereixen usar la fórmula “Partit més votat”. Resulta, sens dubte, més elegant i asèptica. Però no deixa d’amagar una fal·làcia.  Perquè el simple fet d’esmentar aquesta circumstància ja és un intent subreptici de donar-li un valor que al meu parer no té.

Democràcia no és (o no hauria de ser) imposar la voluntat de la majoria a la minoria. Menys encara imposar la voluntat de la minoria a la majoria, és clar. I aquest parany lingüístic va justament en eixa línia.

Trampa.

Però hi ha hagut més. El trio percentatges barrera-llei d’Ont-circumscripcions electorals, ha esdevingut durant més de trenta anys ferramenta fonamental dels grans partits per mantindre’s en el poder; i, el que és més greu, per exercir-lo de forma tirànica sota l’excusa de les seues majories absolutes, encara que només ho foren en nombre de diputats, ja que en percentatge de vots sovint a penes superaven el 30%.

Trampa, trampa.

I això sense comptar que, en tocar poder, les probabilitats (i les possibilitats) a favor del Gran front al Menut es disparaven:  TV pública, campanyes institucionals, desenvolupament de xarxes clientelars i/o interessos creats, entrada de diners (legals i il.legals) al Partit en qüestió, etc.

Trampa, trampa, trampa.

Lamente que els nous/emergents no en facen bandera d’una reforma profunda que elimine per sempre la possibilitat de que es tornen a donar circumstàncies tan poc democràtiques.

La transparència serà fonamental, d’acord.

Les llistes obertes potser ajudaràn, no dic que no.

Però caldrà molt més. 

Caldrà que aposten per lleis que facen que, per fi, la nostra democràcia representativa siga veritablement proporcional (si no, quina merda de representativitat és?); lleis que facen que cadascú puga votar a qui vulga sense la por que tal volta el seu vot serà inútil; lleis que no obliguen als decebuts d’una determinada ideologia a triar entre passar-se a l’enemic, abstindre’s, o votar els seus malgrat tot; lleis que facen que tant les persones com els Partits en el poder (siguen els que siguen) se senten de deveres revocables en comptes de blindats.

I recursos a la Justícia, no cal dir-ho (en realitat, sí cal dir-ho); en especial per investigar i jutjar,  amb independència, eficiència i prestesa, la corrupció política-institucional i la delinqüència organitzada (que tan sovint van juntes).

Espere equivocar-me, però la sensació és que, en olorar el pòdium, els fins ara marginats comencen a considerar la possibilitat de convertir-se aviat en els nous vells Partits, i comencen per tant a veure amb bons ulls l’statu quo, amb totes les normes i inèrcies que els podrien garantir en el futur la permanència en el tron amb una certa comoditat.

 

santiago

ABOCHORNADOS (maig 2015)

FENT AMICS (2015) Retroenllašos (0) Feu un comentari   

ABOCHORNADOS

M’encata escoltar als polítics del PP dir que se senten abochornados per les converses de Rus, l’inefable.

Volen fer-nos creure que no en sabien res? Que ni tan sols s’ho ensumaven? Que quan el  triaven (una vegada i una altra) com a President del Partit i de la Diputació, i l’anaven a veure i l’abraçaven i somreien mostrant totes les dents, i deien que era el més gran i collonut i etc, el tenien per home cabal i honest i no per un cacic corrupte i bròfec? Que eren els únics a tota València que ignoraven les conxorxes i comportaments mafiosos que des del seu entorn s’escampaven pel territori?

És broma, no?

A no ser que el que vulguen dir és que aquesta rauxa de vergonya que els ha entrat ara ve produïda pel fet de sentir-ho en cru i per la tele. Això sí que resultaria més comprensible i hi encaixaria millor; amb els fets i amb el seu tarannà.

 

Diumenge vam tindre eleccions i, malgrat la podridura, intuïda (com a mínim) de fa temps i darrerament demostrada, encara hi ha hagut milers de ciutadans que amb el seu vot han dit: volem que seguiu governant-nos.

Recorda tant aquell històric episodi en què –diuen– el poble miserable va rebre amb festes al despòtic i  absolutista Fernando VII, tot llançant el crit de “Vivan las caenas”, que causa esgarrifança.

 

Que em disculpen els dirigents (i els votants) del PP, però jo sí que estic abochornado.

 

santiago

CORRUPCIËN (maig 2015)

NOTICIES Retroenllašos (0) Feu un comentari   
Recomane sense reserves (llevat potser d'algunes de les cançons) l'espai de títol CORRUPCIÓN, emés passat diumenge pel programa Videodrome de Radio3.

Podeu trobar-ne la gravació als Podcast de la casa (RNE).

Segurament no us diran res que no sapiguéreu i/o sospitàreu d'antuvi, però posat tot junt i ben lligat fa un quadre demolidor, esclaridor i -malauradament- molt d'actualitat sobre la nostra economia-democràcia-societat i la seua evolució/involució, malgrat parlar de fets que vénen de fa trenta anys.

Salut!

COSES DE CAMPANYA (maig 2015)

L'OPINIË DE L'IGNORANT (2015) Retroenllašos (0) Feu un comentari   

COSES DE CAMPANYA

 

No he seguit la campanya electoral en absolut (encara que ella a mi, sí). Això fa que les següents línies resulten del tot adequades per a aquesta secció del Bloc (LÒPINIÓ DE L'IGNORANT). Tot i que, vist el resultat final, també podria haver anat en la de FENT AMICS.

Seran reflexions sobre els esforços publicitaris que els diversos partits han desplegat pels carrers.

No entraré en qüestions programàtiques (la impressió que tinc és que els Partits tampoc no ho han fet).

I em referiré al cas de Gandia, perquè es donen dues circumstàncies contraposades i, per això mateix, adients, al meu parer.

La primera és que es tracta de la meua ciutat; per la qual cosa em toca el tendre.

La segona és que ja no hi visc i, per tant, ja no hi vote; per la qual cosa m’ho veig amb cert distanciament.

Anem allà.

 

PP:

Campanya del tot personalista i personalitzada; ni una foto dels col·laboradors o aspirants a regidors. 

Un primer eslògan:

"Vota Torró, Vota Gandia" és un evident i barroer intent d'identificar al candidat amb la ciutat (o vice-versa), molt en la línia d'altres èpoques; fins i tot d'altres règims. En qualsevol cas, si en fan ús deu ser perquè creuen que aquestes petites trampes psicològiques encara funcionen; per desgràcia, no seré jo qui s’atrevisca a posar-ho en dubte.

Un altre, aquest molt millor (o pitjor, segons es mire):

"Torró Alcalde". Així, ben directe i assertiu, quasi com una ordre. Molt de dretes. Només els ha faltat escriure Cacic en comptes de Alcalde. I, per cert, que açò em provoca una trista reflexió: vista la cega fidelitat del vot PPopular, tant seria.

Pel que fa a les fotos, tenia entés que allò dels braços creuats per davant dóna idea de distanciament, de posició incòmoda i a la defensiva de l'individu. Però els assessors de campanya deuen saber més que jo. Quant al somriure forçat fins a la ridiculesa, supose que és d'aplicació la mateixa premissa.

Un altre detall:

Ni una frase en valencià; sens dubte una lloable mostra de falta d'hipocresia.

Clar que, si es tractava de no mostrar-se hipòcrites, tal volta hauria estat més adient posar als cartells alguna de les múltiples fotografies de Torró amb Rus, tot somrient tots dos (ací sí, amb absoluta honestedat).

Quant als cartells per a la Generalitat, el lema "Treballar. Fer. Créixer" és un bon lema, cal reconèixer-ho. Qüestió diferent és que resulte creïble.

 

PSOE:

Diana Morant ha optat també per la seua foto d’estudi amb somriure Profident, i per fer ús de la marca PSOE (de les sigles PSPV ja no queden ni les engrunes; de fet, tal volta la jove Diana no sàpiga ni què signifiquen).

Al seu torn, el candidat a President de la Generalitat, Ximo Puig, també ha optat per amagar la denominació PSPV. En aquest cas, però, no podem dir que per desconeixement (encara que potser sí per ignorància). Tal volta, com que ve de Morella, li ha entrat la típica por de què se’l preguen per un terròs només pel fet de ser de poble (cosa que, irònicament, demostraria que ho és).

Siga com siga, tampoc no ens espantarem, ara: els Socialistes Valencians han demostrat, cada volta que han tingut ocasió, el seu caràcter provincià i sucursalista.

El lema:

"Anem a arreglar-ho" no és res de l'altre món quant al contingut; però quant a la forma la cosa  guanya substància. Ningú en tot el Partit s'ha adonat que es tracta d'una incorrecció sintàctica? Sembla que li han passat un traductor automàtic a l'eslògan en castellà i s’han quedat tan tranquils. Com sembla clar que el compromís del PSOE amb la nostra llengua és pura comèdia (i de les dolentes).

 

Més Gandia:

Trobe que el que pitjor els ha quedat és el nom, tot i que no sabria aportar cap idea alternativa, ateses les característiques de la polièdrica barreja. La foto de conjunt, graciosa; la de Milvaques, una proesa: no deu haver resultat gens fàcil traure amb un gest de simpatia versemblant a qui sol fer cara de pomes agres.

 

Ciudadanos:

Hom diria que el candidat a Alcalde siga Albert Ribera. Potser fins i tot algun "ciudadano" despistat també ho creurà. Per desgràcia, no és així (molta gent que coneix al candidat real m'ha dit que és  bastant més fluix).

 

Ganemos (Guanyem) Gandia:

Ignore per què no han trobat encaix en Més Gandia, però resulta sospitós. Tanmateix, un detall al seu favor: front a l'abusiva exhibició de furgones i furgonetes dels altres partits, ells han optat per una innovació més discreta i ecològica: les bicicletes megafòniques.

 

JF Peris:

Ja sé que no és el nom del Partit, però ben bé podria ser-ho. Peris ha aconseguit superar a Torró -que ja és superar- quant al personalisme. Representa a uns Verds, però no els de Més Gandia. Tal volta és que els seus són d'un verd més fosc, o més lluent, o són més seus, o jo què sé. Joan Francesc i el seu  pelegrinatge perpetu. Desitgem de tot cor que algun dia trobe el seu lloc al món. Però qui sap: Peris és Peris.

 

Al remat, millor no fer massa cas. Els ciutadans de més de vint anys ja hauríem de saber que en època d’eleccions els polítics pateixen una mena de metamorfosis inquietants que res tenen a envejar a les dels anodins cucs quan esdevenen papallones acolorides per tal d’atraure parella.  

 

santiago

INEPTES I CORRUPTES (maig 2015)

FENT AMICS (2015) Retroenllašos (0) Feu un comentari   
INEPTES I CORRUPTES


Només els inePPtes (i els corruPPtes) voten als corruPPtes (i als inePPtes).

Només els corruPPtes (i els inePPtes) voten als inePPtes (i als corruPPtes).

En definitiva, corruPPtes i inePPtes no són la mateixa cosa. 

Però es busquen, es voten i es recolzen. 

Perquè fan bona PParella!!!

Diumenge toca votar.
Vosaltres mateixos.

PS: Podeu Passar-ho.

.

PREMI LITERARI (Maig 2015)

NOTICIES Retroenllašos (0) Feu un comentari   
Benvolguts amics:

M'han notificat que he guanyat el Segon Premi al certamen literari "Premis Maig", de la Vila-real.

Es dóna la circumstància curiosa que ja vaig obtindre, en aquest mateix concurs,  un Primer Premi en 2007 amb el relat FAL·LUS. I que no havia tornat a enviar cap text allí fins ara.

En aquesta ocasió es tracta d'una narració curta (5 pàgines) que té per títol L'ORNITÒLEG, i que descriu una jornada de treball -això sí, una mica especial- en la vida d'un apasionat estudiós dels ocells. 
El relat comença amb to poètic, quasi bucòlic; però, a poc a poc, va fent via cap a territoris menys amables. 

El lliurament de premis serà el 29 de maig.

Res més, de moment.

Salut i cultura!
Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype