CARD ENTRE LLIRS a la BIBLIOTECA CENTRAL (Novembre 2013)

NOTICIES Retroenllašos (0) Comentaris (1)   
Amics i amigues:

Divendres, 8 de novembre, a les 7:30 de la vesprada, a la Biblioteca Central de Gandia, farem una mena d'actuació literària-musical al voltant del meu relat curt CARD ENTRE LLIRS
Amb aquest acte, inaugurem (gran honor) la Setmana Literària de Gandia.
No cal dir que tothom (i totdon, que deia el genial Quim Monzó) hi esteu convidats.

Ací va el text que apareixerà als fullets informatius:

CARD ENTRE LLIRS

(Literatura i més coses)

 

Lectura amb acompanyament musical del relat breu CARD ENTRE LLIRS, premiat al Concurs Narcís Lunes i Boloix (Sant Vicenç dels Horts, maig de 2013).

Després, podreu triar entre animat col·loqui, propina amb sorpresa, o escapolir-vos  discretament.

A la veu, el molt guardonat autor i orgullós pare de la criatura, Santiago Diaz i Cano.

Al baix elèctric i d’altres efectes, l’estrella del rock, polifacètic artista i oncle sacrificat, Miguel Ídem i Ídem.

Bon profit!

 

MULLAR SOBRE PLOGUT (Octubre 2013)

FENT AMICS (2014) Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

MULLAR SOBRE PLOGUT

Octubre 2013

Recorde haver sentit tota la vida als nostres llauradors usar la venerable expressió “estalviar un regonet” cada vegada que un ruixat beneïa la terra amb el seu bes vivificant.

Ahir vaig contemplar un episodi que em va fer vindre aquesta remembrança i em va despertar una trista nostàlgia d’aquella saviesa senzilla i camperola.

Acabava de ploure i el cel amenaçava amb més aigua. Tanmateix, uns operaris municipals regaven uns massissos de plantes i flors. Ho feien amb una desganada parsimònia, probablement convençuts que era tasca sobrera. Però clar, era la seua tasca, i ningú no els havia dit de no fer-la.
Hom podria demanar-se si no es tractava de gent adulta, amb un cervell operatiu i sentit comú i tot això. I la resposta és, supose, que sí. Però tornem al problema de base: la seua tasca és regar; decidir on i quan (o quan no) deu ser tasca d’algú altre.

Tal volta també van pensar que si no regaven haurien de romandre tot el matí aturats i contemplatius.

Què lleig, cobrar per no fer res!

En canvi, cobrar per fer quelcom innecessari, inútil i absurd, això ja és tota una altra cosa!!!

santiago

LIPARLE (Setembre 2013)

FENT AMICS (2014) Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

LIPARLE

Setembre 2013


Quan els polítics es claven a filòlegs, ja podem tremolar.

La penúltima eixida de to del PPCV els va dur a declarar que el valencià, no només no és català sinó que prové directament i impol·luta de l'íber.

És curiós que, amb les mateixes lletres, podien haver escrit ebri i no haguera sonat pitjor.

Òbviament no s'ho creien ni ells; mes això, lluny de llevar-li ferro a l'afer, trobe jo que l'agreuja.

De moment ho han deixat córrer, però potser ho reprendran qualsevol dia. Només caldrà que tinguen necessitat d'empastifar el panorama per desviar atencions i provocar debats ridículs.

Llavors qui sap si, amb l'ànim de fer-se els originals, ofrenar noves glòries a Espanya o simplement embullar més la troca, no els pega per seguir l'exemple dels seus germans aragonesos (veure LAPAO) i proposen el canvi oficial de denominació de la nostra llengua pel de LIPARLE (Lengua Íbera Propia del Área o Región del Levante Español) o cap cosa per l'estil.


Hom intenta estimar aquesta terra, però alguns paisans (?) ens ho posen tan difícil...



santiago

FĎBIA VEGETAL (Setembre 2013)

FENT AMICS (2014) Retroenllašos (0) Feu un comentari   
  FÒBIA VEGETAL


Setembre 2013

Estic obert a explicacions ulteriors, però, de entrada, no entenc l’obsessió general (en especial dels Ajuntaments (1)) per eliminar l’herbei de parcs, redones, voreres i etc tot usant sorolloses talladores (o, pitjor encara, herbicides contaminants). Ni les podes salvatges sobre bardisses de baladre o xiprer de voravies diverses.

Menys encara quan ho fan fora vila, en zona rural (marjals, camins i/o carreteres secundàries...). Sempre m’ha colpit veure aquelles “brigades de neteja” malmenant o carregant-se tota forma de vida vegetal i deixant, en canvi, bosses de plàstic, botelles de tota mena i pots de llanda (tal volta és per això que en diuen deixalles (?)).

Quin mal fan aquestes plantes?: Estètic? Ecològic? Econòmic? Contra la seguretat vial?
I què justifica el seu anihilament?: Que ja tornaran a eixir?

No ho veig.

Tinc la sensació que, en aquest tema, sovint actuem per pura rutina, que gastem (malgastem) recursos materials i humans en combatre i destruir una cosa bona: són captadores de CO2, afavoridores de la pol·linització i la biodiversitat, creadores i/o embellidores de paisatges...

Que sovint canviem (i amb esforç) natura i verdor per asfalt i pedra, temperància climàtica per extremisme, salut per contaminació!

Digueu-me cabut, però mentre no m’ho expliquen ben explicat, em seguirà semblant un desficaci.

(1) Els llauradors són un cas a banda: és comprensible, fins a cert punt, que consideren les males herbes com un enemic que els xucla part del treball i dels diners tot prenent-ho a les plantes que cultiven. Tanmateix, tampoc seria sobrer estudiar (i calcular) en cada cas si aquestes herbes són tan males i si eliminar-les paga veritablement la pena (tant per a ells com per al medi).

santiago

NO NOS MOVER┴N (Setembre 2013)

FENT AMICS (2014) Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

NO NOS MOVERÁN

Setembre 2013

Fa unes setmanes jugava a la platja amb la meua filla de deu anys. Havíem traçat sobre la sorra unes línies de contorn per als peus i restàvem palplantats cara a cara amb dos pams de separació. El joc consistia a fer eixir-se’n l’altre de la zona marcada. I calia fer-ho –és clar– sense violències: amb cosquerelles, espentes suaus, fintes i recursos semblants.

L’esforç per evitar les escomeses del rival i mantindre l’equilibri ens obligaven sovint a adoptar postures còmiques o estranyes, gairebé ridícules.

De sobte –coses de la ment– em vaig veure a mi mateix com el Presidente Rajoy, aguantant al lloc a qualsevol preu. Tot seguit –es coneix que el magí se m’havia encès– se’m va aparèixer un immens cor de dirigents del PP bramant a una sola veu el “No nos moverán” aquell que cantava Joan Báez als anys seixanta o setanta.

Quina estampa tan bufona i curiosa!

Llavors, aprofitant el meu embadaliment momentani, ma filla em va fer un pessic a les costelles i jo vaig xafar fora de la ratlla.

Havia perdut.

santiago

Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype