DES DEL WC 2012

 

 

Març

 

LLIÇONS DE LA VIDA

Quan era menut, durant un partit de futbol del campionat del col·legi, vaig furtar-li netament el baló a un contrari que encarava al porter tot sol. Aquell va simular falta i es va deixar caure de manera tan convincent que l’àrbitre va xiular penal.

Jure que no l’havia ni tocat.

El contrincant era el xiquet més bleda i parat de la classe; i l’àrbitre, el millor de l’escola.

Aquell dia vaig aprendre moltes coses de la vida.

 

GOSSOS

Es curiós com els gossos són capaços d’establir una relació afectiva amb un humà que els proveeix menjar.

Però més encara que ho facen amb algú que mai no els ha donat altra cosa que atenció, en forma de carícies, jocs, paraules dolces...

 

Abril

 

MIRACLES

Quin gran miracle, la supervivència de la fe cristiana al llarg de l’Edat Medieval puix que, vistes les figures i quadres on hi ha el Jesuset, resulta ben estrany que el poble el considerara el Fill de Déu: quin cap hidrocèfal, quines orelles de subnormal, quina barba serrada d’home... Quin espant, tot plegat!

Com he dit, un miracle.

 

TELEVISIÓ?

A un bar qualsevol hi ha el televisor engegat (sempre ho estan, i a un volum espaordidor, no us heu fixat?). És un canal de pagament, d’eixos temàtics. Fan una pel·lícula.

Algú comenta, amb un punt d’alegre entusiasme:

  • Eixa la vaig veure jo en la tele!

Segurament, per a un pobre, els canals de pagament no són televisió de deveres. L’autèntica televisió, “la de tota la vida”, és la gratuïta.

Això de pagar és, senzillament, una altra cosa.

 

EXCUSA

Mirem l’aclaparadora magnitud de la injustícia i de l’horror. Llavors, qui no vol fer res acusa a qui vol fer un poc de no fer-ho tot.

 

Maig

 

COPIAMONES

L’instint imitador de l’ésser humà ha estat durant milers d’anys (o milions, si seguim el fil) segurament una estratègia de supervivència, un tret evolutiu impagable i útil.

Però també ens dóna quadres del tot patètics, en moltes ocasions.

Contemple uns xiquets jugant a futbol. S’esforcen contínuament, més que en fer-ho bé o en guanyar, en reproduir els gestos i comportaments que deuen haver vist usar als seus ídols esportius a la TV. I ho trobe, si més no, grotesc.

 

MORIR HUI, MORIR AHIR

Un amic diu que hauríem de viure pensant que hui és (potser) l’últim dia de la nostra vida.

Si el que vol significar és que hem de ser conscients de que la vida no és infinita i que cal gaudir de cada instant i no angoixar-se amb futuribles, hi estic d’acord.

Tanmateix, jo no recomanaria mai viure pensant en la mort.

Però, posats a pensar-hi, crec que seria millor considerar que l’últim dia podia haver sigut ahir, que cada jornada és un regal.

 

PESCADORS vs TURISTES

Hi ha una diferència tan radical com il·lustrativa: el turista entra a l’aigua, el pescador ix a la mar.

 

PUBLICITAT

Als nostres dies, la publicitat fa el paper tradicional del Dimoni.

És la temptació omnipresent: en forma de xiuxiueig a cau d’orella com de punyada a l’ull, ha esdevingut l’encarregada de despertar el desig somort, de vinclar la voluntat, de fer caure les torres de la resistència més anacrònica, casta i austera.

 

MONGES

Sovint tinc la impressió que les monges van ser unes capdavanteres del feminisme radical, aquell –qui sap si un punt lèsbic– de viure sense els homes, al marge del seu món i els seus valors.

Ben entès que, tant en l’època medieval com després de la Contrareforma, no hi havia possibilitats de major independència. I reconeixent l’obvietat que, en molts casos, l’ingrés a un convent es feia per obligació i contra voluntat, per pur designi del mascle de torn i amb un component de submissió gens menyspreable. Però trobe que en molts altres era (o almenys esdevenia) més aviat una mena de fotre’s dels homes en els seus nassos –això sí, amb l’oportuna dissimulació.

 

Juny

 

FESTIVALS FI DE CURS

Probablement, el nivell d’excel·lència d’un col·legi es podria mesurar pel grau de barroeria i falta d’imaginació del seu Festival de Fi de Curs.

 

ESMORZARS

L’esmorzaret de les colles de treballadors està en perill d’extinció. I això malgrat ser, segurament, l’alegria de la jornada per a ells, un costum necessari; saludable, fins i tot.

Si finalment cau, víctima de la global-opressió creixent, ja el trobarem a faltar, ja.

No és menys cert, però, que hi ha qui se n’alegra un pèl massa. Alguns individus ixen del bar amb una dispersió en la mirada i un caminar tan dubitatiu que et fa pensar si no seria millor que no tornaren a la feina (almenys a certs tipus de feina); no tant per ineficiència com per perill.

 

SIMPLIFICACIONS

Sembla obvi que la realitat és tan inabastable i complexa que resulta inevitable fer ús de simplificacions, models o arquetipus per poder referir-s’hi, conversar o debatre.

El que, trobe, pot resultar més greu és quan confonem aquestes aproximacions amb la realitat de debò, siga per error o per càlcul.

 

Setembre

 

CREURE O NO CREURE...

La creença que Déu existeix és (només pot ser) una intuïció (també la creença que no existeix, per suposat). La concreció dels seus atributs té més de desig, trobe jo. I quant a les conseqüències de tot plegat, encara que puga semblar una paradoxa, conformen un cos de coneixement racional, amb una intenció lògica. Les veritables religions i la veritable teologia tenen molt d’analític, de discurs derivat de l’axioma fonamental (o axiomes) amb pretensió de coherència. Això no lleva que en moltes (o en totes) les religions hi haja un moment en que hom fa un salt en el buit i trenca la cadena lògica per salvar l’axioma (o algun d’ells) ja que, en aplicació estricta de la mateixa lògica que estava usant, sap que la negació d’un consegüent implica la negació d’algun dels antecedents. Però això, crec haver-ho escrit abans, també succeeix amb la major part dels filòsofs (i, sovint, àdhuc amb la Ciència).

Tractar de demostrar l’existència és, doncs, tan ridícula com tractar de fer-ho amb la no existència.

De la mateixa manera que negar el valor de les nostres intuïcions per entendre/relacionar-nos amb el món és tan ridícul com afirmar que és l’única eina possible o l’única vertadera.

En açò, com en tantes coses, faríem millor de procurar ser honestos amb nosaltres mateixos que de seguir la moda, cedir a la pressió de l’entorn o apuntar-nos a la majoria; com també faríem mal de comportar-nos talment qui tracta de guanyar-li la discussió a un altre, ni encara que aquest adversari fóra u mateix.

 

RESISTÈNCIA

Cada vegada més, existir és resistir.

 

REFLEXIONAR, MEDITAR I ETC.

Malgrat que sovint es confonen i intercanvien els mots, poca gent ignora que no és el mateix reflexionar que meditar. La meditació és silenci, abstracció absoluta, mentre que la reflexió necessita ser verbal, fins i tot sonora. Però crec que tampoc és el mateix meditar que (no he trobat millor paraula) desconnectar. En la meditació hi ha (trobe) quelcom de connexió amb u mateix, d’estat de consciència i voluntat. La desconnexió en canvi sembla més pròxima d’un estat d’inconsciència i/o abandó. Si em permeteu la ximpleria: reflexió, racional; meditació, espiritual; desconnexió, carnal (diria sensual, però tendim a confondre-ho amb sexual, i el sexe, en realitat, sembla ser una barreja confusa de totes tres facetes (racional, espiritual i carnal) i qui sap si d’alguna més).

 

CÈNTIMS

En la màquina escurabutxaques d’un bar destaca en llumenetes llampegants i cridaneres la llegenda “Premio 240.00 euros”.

En un giny que ni accepta ni dóna cèntims, què pinten els dos últims zeros?

Doncs això.

 

Octubre

 

PUNTS DE VISTA

Compte: el teu allò pot ser el meu açò.

 

FALOCRACIA

La democracia que tenemos es tan falaz que casi podría denominarse falocracia.

 

SUÏCIDIS

Davant cada suïcidi tinc el dubte de si es tracta d’un acte de desesperació, de lucidesa, o de totes dues coses.

 

BENEDETTI

Cuando un hombre bueno se va, los hombres buenos se estremecen.

 

Novembre

 

BLACK FRIDAY

Veig les imatges de l’obertura de portes i del posterior conflicte gairebé bèl·lic que té lloc a l’interior d’una gran superfície als USA. És el Black Friday, una mena de divendres de rebaixes ja tradicional, després del no menys tradicional Dia d’Acció de Gràcies.

Resulta patètic observar aquella gernació ofuscada lluitant acarnissadament per cada fotesa dels aparadors i vitrines. Patètic i inquietant, d’una tràgica ridiculesa digna d’estudi i anàlisi (psicològica, és clar, però també sociològica) perquè tal volta és un avís del futur que estem covant.

 

PREDICCIONS

Segons Marx (o això diuen), la principal contradicció que ell veia en el capitalisme derivava del seu caràcter depredador i expansiu: la concentració de poder (cada vegada menys i més rics, cada vegada més i més pobres) seria tan inevitable com insostenible. En la seua estimació, aquesta suma donaria com a resultat la Revolució Proletària.

De moment, ha encertat mitja equació.