LES MAMELLES D’ANGELINA  


A tots els que pateixen escandalitis crònica:
Que us milloreu.

 


No vaig seguir aquest tema però me’n vaig assabentar (i qui no) d’alguns detalls al respecte.

I he de dir que dues coses em van sorprendre per sobre totes les altres.

 

D’una banda, no entenc l’escarot que es va muntar. Es que una dona (encara que siga hiperfamosa) no té el dret de fer amb els seus pits el que li vinga de gust o li semble més adient?

Enmig el sarau, sentia amb desassossec que em feien la mateixa por els qui es mostraven a favor que els qui es manifestaven en contra; i no podia deixar de preguntar-me si no seria més sa per a tots que estigueren senzillament al marge.

Mai no he estat un fort defensor de la propietat privada, però trobe que voler convertir les sines d’algú(na) en objecte del caprici d’altres (més enllà de la intimitat de les fantasies eròtiques) és excessiu i malaltís; poc importa ara si es tracta dels seus admiradors o dels seus detractors (com poc importa si ho són d’Angelina sense mamelles, de les  mamelles sense Angelina o de tot el conjunt).

Tampoc seria excusa que tal volta els pits de la discòrdia reunisquen mèrits per ser declarats Patrimoni de la Humanitat.

I si, com certs imbècils han volgut interpretar, hi ha algun aspecte ètic en tota la qüestió no és altre que el que planteja el mateix fet de voler convertir aquella decisió personal (i, crec jo, intransferible) en assumpte digne d’un referèndum o d’un judici popular. Més espaordidor encara resulta quan qui condemna aquesta masectomia (que també hi ha hagut casos) no té inconvenient en defensar el dret de les dones a desfer-se d’altres “fragments de carn” com ara fetus humans (les contradiccions, de vegades, són tan òbvies que fan mal).

 Tot plegat, borumballa, soroll.

 

La segona qüestió que em va estranyar va ser de part de la interfecta (metafòricament parlant). I és que, coneixent la seua afecció per les obres de caritat vers la infància (i no seré jo qui li ho critique), no entenc com no se li va acudir de guardar les glàndules extirpades en formol i portar-les a subhasta (en parella o per separat, com millor convingués) en Sotherby’s. Ben segur que alguns dels seus admiradors milionaris hagueren fet puges elevades. Amb el substanciós pessic obtingut, podria haver comprat menjar per a una bona colla de xiquets afamats (puix que, per a vergonya de tots, encara n’hi ha).

Les segures crítiques per mal gust haurien estat vençudes, sens dubte també, per la bonesa de l’acte en si.

 “Les mamelles d’Angelina alleten a milers de criatures” podrien haver proclamat els titulars de premsa de l’endemà.

No?

  
santiago