LLIBRES (Novembre 2012)

LLIBRES Retroenllašos (0) Feu un comentari   

LLIBRES (Novembre 2012)

 

Economia/Sociopolítica:

Hay alternativas, de Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa. Molt ben estructurat, amb explicacions planeres -quasi pedagògiques-  i exemples ben triats, desmunta un per un els típics arguments neoliberals, tant per explicar la crisi com per sortir-ne; i ho fa tot reconeixent en cadascun d’ells la petita part de veritat que hi ha, però denunciant alhora la gran  fal·làcia que l’acompanya. També hi aporta les seues pròpies propostes de futur. Recomanable per a tots els públics.

 

Relats:

Buzón de tiempo, de Mario Benedetti.

Conjunt de narracions en forma epistolar. Amb la seua típica i paradoxal vitalitat melancòlica i el seu estil evocador, Benedetti ens explica petites històries de gent corrent, de records i d’oblits. Unes millors que altres, el conjunt té en tot cas el nivell que un autor com ell garanteix.

 

Novel·la:

La oscuridad exterior, de Cormac McCarthy.

Feia temps que tenia aquesta autor a la llista de lectures pendents. Ara ja puc dir que no m’ha decebut.

Una història que esgarrifa en un entorn i un ambient també terribles. I tot, sense treva ni estridències. Una vegada més queda clar que en Literatura la forma ho és tot (o quasi). Aquesta narració, en mans menys destres podria haver esdevingut un capítol de culebrón. McCarthy, però, la converteix en un colp sec a la panxa. Potència i precisió alhora.

 

santiago

LLIBRES (Octubre 2012)

LLIBRES Retroenllašos (0) Feu un comentari   

LLIBRES (Octubre 2012)

 

 

Economia/Sociopolítica:

 

¡Acabad ya con esta crisis!, del Premi Nobel de Economia 2008 Paul Krugman.

Potser el pitjor siga el títol. A l’interior trobareu anàlisis i receptes purament econòmiques i no gaire heterodoxes, però bastant clares i sobretot contràries als dogmes neoliberals tan de moda en les darreres dècades. També resulta interessant constatar que les veus en contra d’aquesta forma d’entendre l’economia i el món no són noves, però que han romàs bastant silenciades pels poders fàctics (polítics, mediàtics i, com no, econòmics) per tal de fer creure al conjunt de la societat que no hi havia alternatives als seus programes, ni reals ni tan sols imaginàries.

 

El crash de la información, de l’alemany Max Otte.

Otte és historiador de l’Economia i fou un dels que van predir l’arribada de l’actual crisi allà pel 2006 (per la qual cosa va patir llavors el menyspreu i la burla per part dels seus col·legues aliats amb els poders polítics, econòmics i mediàtics).

Parla, com es pot intuir, d’informació i desinformació, però no ja com a eines de propaganda i manipulació sinó com a part -ara mateix- inextricable del sistema de relacions socio-econòmiques i del manteniment del statu quo. L’estil no és massa polit, però els continguts (anàlisis, exemples, arguments...) són força interessants i en general s’entenen molt bé. També resulta curiós constatar com els capitostos alemanys (bancs, grans empreses, polítics...) no estan lliures de pecat. No és que açò siga tot un descobriment insospitat, però com que darrerament alguns posen a aquell país com a exemple de rigor, seriositat i savoir fer, aquest testimoni cobra valor extra com a contrapunt a tanta bajanada simplista.

 

Destrucción masiva, de Jean Ziegler, redactor especial de l’ONU durant anys.

Amb gran coneixement de causa, l’autor explica les tragèdies que, pel que fa a l’alimentació principalment, es viuen al Tercer Món de manera constant. Denuncia també, i ho fa amb claredat i contundència, les polítiques errònies -quan no cíniques- d’Occident i posa nom als culpables (institucions i persones). Valent i esclaridor.

 

santiago

 

LLIBRES (Setembre 2012)

LLIBRES Retroenllašos (0) Feu un comentari   

LLIBRES (Setembre 2012)

 

Economia/Sociopolítica:

 

Indigneu-vos, de Stephan Wessel.

Confesse que, malgrat l’evident indignació que sumen els meus articles d’opinió, no havia llegit aquest llibret. I confesse que, ara que ho he fet, he quedat un xic decebut. Potser esperava massa, pel títol i per la fama. Malgrat çò, cal valorar –potser per damunt de tot–  l’autoritat de qui ens diu les obvietats que hi conté: un home que va patir presó a mans de la Gestapo i que va poder fugir-ne, que va lluitar amb la Resistència Francesa, que va participar en la redacció de la Carta Universal dels Drets Humans, que ha viscut a peu de terra diversos programes de desenvolupament de l’ONU per al Tercer Món, i etc, és sens dubte algú a qui cal escoltar. I aprofite per a reclamar la necessitat de ser més receptius (així com la de fer-ho abans no ens falten irrevocablement) amb aquestes persones que van viure els moments històrics més durs i decisius del segle XX. No pequem de suficiència, o pagarem la penitència.

 

Ill fares de land (traduït al castellà com a  Algo va mal) de l’historiador i sociòleg angloamericà Tony Judt.

No estic d’acord al 100%, però quasi. Hi recull molts dels temes que he tractat als meus articles, això sí, ben desenvolupats, expressat tot en un llenguatge molt més acurat i tècnic (mes sense resultar pedant, excessiu o incomprensible) i aportant-hi dades pertinents a cada cas. En definitiva, molt millor que jo. Si afegim que el llibre té dos anys llargs, l’admiració davant l’agudesa de l’autor creix.

Per tot plegat, molt recomanable.

I es pot llegir en una vesprada. Què més voleu?


santiago

Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype