NECROLIBERALISME 

Quan, ara fa ja algunes dècades, molts polítics –especialment anglosaxons–  començaren a profetitzar que una vegada anorreat el model comunista, per fi l’interés individual, la iniciativa privada i el Mercat Lliure portarien la prosperitat per tothom i pertot arreu a mi em va semblar una burla que no es creien ni ells; una més. De fet, no tenia cap dubte de que mentien com solen fer, de que intentaven tapar amb paraules boniques i esperançadores certeses inconfessables i vergonyants.

Quan, amb un poc de retard, Aznar i els seus delfins van importar/imposar aquesta filosofia (o més aviat religió) a l’Estat espanyol, encara m’ho vaig creure menys.

Si a nivell teòric el Neoliberalisme ja em feia tota la fila de ser un desficaci infumable o  una colossal mostra de cinisme, ara, després de tot el que hem vist, crec que podem afirmar que també a nivell experimental s’ha destapat com una ideologia-estafa.

El que de deveres que ni tan sols sospitava era que hi havia gent amb Diplomes i Doctorats i Premis Nobel que no només s’ho creien, tot allò, sinó que li havien donat un suport intel·lectual. O jo no havia sentit a parlar de l’Escola  de Chicago o no hi havia parat esment. El cas és que quan, fa ben poc, he sabut de tota aquesta colla, no hi donava crèdit. Clar que, pel que sembla, es consideraven a sí mateixos científics; a partir d’ací, ens podíem esperar qualsevol cosa. No em malinterpreteu, no estic menyspreant l’Economia com a disciplina de coneixement, ni dubte que els seus mètodes intenten ser rigorosos, objectius, asèptics i universalment acceptats, almenys fins on la bona voluntat arriba; però d’ací a pretendre equiparar-la amb les Matemàtiques o la Física, i voler predir el comportament del Mercat com si fos el del Sistema Solar hi ha un gran salt; i és un salt mortal.

Un economista de prestigi (no recorde el nom) però sens dubte més humil que els ja esmentats, va dir fa temps que per creure que el Mercat lliurat a sí mateix actuaria de manera racional i eficient (1) calia ser un boig... o un economista.

Tanmateix, i malgrat les evidències, els que fins ara han tret profit de l’engany segueixen i seguiran tractant de mantindre el dogma per poder continuar xuclant. Dit d’una altra manera: que ells no amollaran el mos si no és que els hi obliguem.

 

Supose que algun dia la Història jutjarà el Neoliberalisme com el que ha sigut: la doctrina més perniciosa i criminal del segle XX, amb més morts, crueltat i patiments humans sobre les seues esquenes que Hitler i Stalin junts (2).

Fins aleshores, però, haurem de suportar les seues fuetades de bèstia moribunda uns quants anys (en les nostres mans està que no siguen dècades) i contemplar, arreu del món, com en nom de la Santíssima Llibertat d’Empresa –dret fonamental de l’espècie humana–  encara es nega a persones individuals, a famílies i a pobles sencers el privilegi de tindre una terra que considerar pròpia, una llar on refugiar-se de la intempèrie o un poc de menjar que dur-se a la boca cada dia (3).

Salut.

  

(1)   No diguem ja justa o humana

(2)   Sé que les doctrines/ideologies/religions... són ben poca cosa sense els qui les apliquen o agafen com a excusa per a actuar, però trobe que s’entén. A més, aquesta en concret, a diferència de moltes altres, no sembla una víctima de la prostitució i les interpretacions interessades, sinó més aviat un trage fet a mida.

(2)/(3) Potser sone exagerat per a alguns, però a Espanya –sense anar més lluny– els desnonaments ja són plaga, i al Segon i Tercer Món moren o queden tolits cada dia milers de xiquets i adults, per fam/malnutrició i malaties curables, gràcies a les receptes neoliberals implementades per Occident i pels corruptes governs-titella dels països pobres (via fons d’inversions, empreses multinacionals i OMC, és clar, però també per organismes de l’ONU esclaus de les directrius/suport econòmic dels Estats poderosos, que al seu torn representen els interessos de les seues oligarquies, i torna a començar...). Per qui vulga dades concretes o testimonis més autoritzats, el llibre “Destrucción masiva”, de Jean Ziegler (Redactor de l’ONU per al Dret a l’Alimentació), pot ser una bona referència.

D’altra banda, si els ciutadans del Primer Món no espavilem a plantar cara,  podem acabar igual (o paregut). Fem-ho, doncs, per nosaltres i per ells.