L'OPINIÓ DE L'IGNORANT

(Reflexions d'un ciutadà corrent i desinformat)


Hi ha una frase atribuïda a Clint Eastwood (o a un dels seus personatges, tant se val) que, al meu parer, és tan encertada com poc polida. Diu: "L'opinió és com el cul: tothom en té un".

Així doncs, donant-la per bona...

Voilà mon cul.


LA VEU DELS ALTRES



M'ha semblat que seria  bo portar ací, enmig dels meus exabruptes pamfletaris, una mostra dels exabruptes (pamfletaris o no) d'altres persones i/o col·lectius.


Llibres:

Confesse que, malgrat l'evident indignació que sumen els meus escrits, no havia llegit encara el llibret Indigneu-vos. I confesse que, ara que ho he fet, he quedat un xic decebut. Potser esperava massa, pel títol i per la fama. Malgrat çò, cal valorar -potser per damunt de tot-  l'autoritat de qui ens diu les obvietats que hi conté: un home que va patir presó a mans de la Gestapo i que va poder fugir-ne, que va lluitar amb la Resistència Francesa, que va participar en la redacció de la Carta Universal dels Drets Humans, que ha viscut a peu de terra diversos programes de desenvolupament de l'ONU per al Tercer Món, i etc, és sens dubte algú a qui cal escoltar. I aprofite per a reclamar la necessitat de ser més receptius (així com la de fer-ho abans no ens falten irrevocablement) amb aquestes persones que van viure els moments històrics més durs i decisius del segle XX. No pequem de suficiència, o pagarem la penitència.


Dit això, voldria recomanar un altre llibre, aquest amb més pàgines i més substància. Es tracta de Ill fares de land (traduït al castellà com a  Algo va mal) de l'angloamericà Tony Judt. No estic d'acord al 100% , però quasi. Hi recull molts dels temes que he tractat als meus articles, però ben desenvolupats, expressat tot en un llenguatge molt més acurat i tècnic (mes sense resultar pedant, excessiu o incomprensible) i aportant-hi dades pertinents a cada cas. En definitiva, molt millor que jo. Si afegim que el llibre té dos anys, l'admiració davant l'agudesa de l'autor creix.

Per tot plegat, molt recomanable.

I es pot llegir en una vesprada. Què més voleu?


Programes de ràdio:

Per als derrotistes i desanimats, recomane el programa Carne Cruda de Ràdio 3 (de dilluns a divendres a les 14:00 h)

Ací veureu que hi ha molta gent movent-se, que no falten idees interessants i innovadores, i que la realitat té més cares de les que ens deixen veure habitualment (com també més lectures).

Però no penseu que és un cau de penjats. Pels seus micros han passat col·lectius molt diversos, així com economistes, inspectors d'Hisenda, professor universitaris, ex-guerrillers, periodistes, sociòlegs, filòsofs, artistes de tota mena i gent senzilla.

A més, el to que preval sol ser desenfadat i irònic.

Una última raó: seria un miracle que durara gaire (costa creure que la nova direcció de RNE tolere crítiques tan desinhibides i àcides al Govern)


Eslògans i pintades:

La ràbia de molta gent que no se sent representada pels polítics i els diversos aparells de l'Estat  i que, a més, no pot manifestar-se pels canals "normals", acaba eixint en forma de frases o paraules soltes pintades en parets i fanals, o en cartells  reivindicatius i/o acusadors impresos per organitzacions minoritàries o persones a títol individual.

Sempre és difícil concentrar un missatge coherent i amb veritable contingut en uns pocs mots (o en un de sol), tanmateix, la necessitat i l'enginy popular tira endavant, unes vegades amb força encert, i d'altres, no tant.

A continuació alguns exemples trobats ací i allà.


          En portes i parets de Bancs:

Lladres

Acaparadores

Ratas avariciosas, estais creando miseria

Este banco deja familias en la calle

La hipoteca t'ha llevat la vida i ara els Bancs reben subvencions

Miserables


          Altres:

Repartim el treball i la riquesa

Plantem cara al capital

¿De qué se rien? ... ¡Se rien de ti!  (sota un fotomuntatge on es veuen, en actitud riallera, polítics, empresaris, banquers i sindicalistes)


Voldria acabar, però, amb la reflexió (quasi un sil·logisme implícit) d'un ciutadà normal i corrent. Un camioner en ruta va entrar per telèfon a un programa de ràdio on s'estava criticant l'acció de la Banca i va dir: "Els banquers han fet el que les lleis i els que les aproven els han permès de fer; per tant, el problema és polític".


Sembla evident que molts banquers han fet més del que les lleis i els que les aproven els han permès de fer. I, tanmateix, les paraules d'aquest camioner em resulten  incontestables.

A vosaltres no?


santiago