PRESENTACIË (Juliol 2012)

L'OPNIË DE L'IGNORANT (2012) Retroenllašos (0) Feu un comentari   
 

L'OPINIÓ DE L'IGNORANT

(Reflexions d'un ciutadà corrent i desinformat)


PRESENTACIÓ


Com alguns ja deveu sospitar, el títol i el subtítol d'aquesta secció volen ser, a més d'una veritat estricta, una reivindicació: la de que els ciutadans no tenim per què ser experts en sociopolítica, ni en economia aplicada, ni en gestió forestal, ni en res de res.

I que, tanmateix, tenim tot el dret -i malauradament l'obligació- d'opinar; opinar del món que ens envolta i dels polítics que ens toca patir; opinar de les lleis i de la seua aplicació; opinar de les visites del Papa o de la programació televisiva i de les seues estratègies publicitàries; opinar de tot. No és xafardeig, és una necessitat social: totes aquestes coses ens afecten, marquen les nostres vides dins el grup, tant si ho volem veure com si no.

També reivindica el dret de no estar informats, no en el sentit d'informació zero -cosa impossible- sinó en el de no viure pendents de les notícies de diaris i telediaris, dels butlletins de les Borses o del facebook de la gent important. Sense menysprear tampoc a qui vulga fer-ho: salut i bona sort.

Així mateix vol expressar, en sentit invers, que aquells que sí són experts en alguna matèria, i justament per això, coixegen en molts altres aspectes de la vida. En definitiva, que tots tenim una bona part d'ignorants, i que no podria ser d'una altra manera.

Per tant, cal que fem ús d'aquest dret/deure sense por, sense vergonya, sense deixar-nos aixafar per aquells que ens tracten com si fórem criatures estúpides i incapaces només perquè han estudiat o han llegit alguna cosa que nosaltres no; sense deixar-nos enlluernar per la xerrameca  pseudotècnica de tants polítics i opinadors professionals, per l'allau de xifres i dades que sovint usen com a gasos lacrimògens. Vergonya cal tindre de mentir, d'enganyar i/o manipular. Però d'opinar - si hom ho fa des de la humilitat, sincerament i honesta-  no; mai.


Potser, tot plegat, done la impressió que estic enganxat a aquest vici, que m'agrada més que l'arròs caldós, que ho necessite com el respirar. Em creureu o no, però és ben bé al contrari: opinar em fatiga; m'agradaria poder viure sense haver d'opinar, sense haver de contrastar els eslògans i missatges rebuts a diari amb les lleis de la lògica, amb el sentit comú i amb els eslògans i missatges rebuts en el passat; m'agradaria, més encara, viure sense ni haver de rebre tot aquest allau d'eslògans i missatges a diari. Dissortadament, la vida en societat fa que hui dia açò siga gairebé impossible, i cada vegada més.


Per a acabar voldria portar ací una sentència que em sembla adient per resumir l'esperit de la secció, i que segurament usaré -a mode de recordatori- per encapçalar cada article. Es tracta d'una frase atribuïda a Clint Eastwood (o a un dels seus personatges, tant se val) que, al meu parer, és tan encertada com poc polida. Diu: "L'opinió és com el cul: tothom en té un".

Així doncs, donant-la per bona...

Voi-la mon cul.


santiago

JOAN TOC TOC

NOTICIES Retroenllašos (0) Feu un comentari   

Hola, Joan:
Gràcies pel teu "comentari". L'he esborrat per accident.
Quant a la pregunta, només puc dir que sí, per ací estem, tot i que en estat semi letàrgic.
I, per cert: Joan, quin Joan?
santiago

Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype