L'Escurçó.

Relats, articles, pensaments, versets ... i d'altres deposicions mentals (per santiago diaz i cano).

EL SÍMBOL (març 2010)

xacobo | 26 març, 2010 16:52

Microrelat escrit i llegit en directe a l'espai DÓNA'M UNS MOTS del programa MAGADIA de 24 març 2010
Paraules:   CONTROLS, PENA, VENEN, RECONEIXEMENT, REPRESSIÓ 

Relat:                             EL SÍMBOL 

La situació política del país no era cap excepció en aquella època de follia. Gentola fent la seua des del poder, aixafant a la resta sota un pes insuportable.
     -        I encara ho venen com que és pel nostre bé –sospiraven els més conscienciats, amb una barreja de fàstic indignat i vergonya resignada.
Els controls arbitraris i sobtats eren el pa de cada dia i la repressió sobre qualsevol que gosara contradir les ordres del govern, impietosa. La crítica era considerada alta traïció.
Però ell no havia fet res. Tan sols estava en el lloc inadequat en un moment inoportú. Passava per allà, senzillament. Per no saber, ni sabia qui eren aquella colla de guillats que escridassaven consignes que no entenia.
Tanmateix, la policia política no es va molestar en filar prim. Tots a la gàbia i ja veurem.
La pena imposada pel jutge militar fou un exabrupte, un càstig exemplar que volia dir al món que no estaven disposats a fer ni un pas enrere, a deixar-se espantar per la campanya de difamació i ingerència en els assumptes interns per part d’agitadors professionals i agents estrangers.
Gitat a la seua cel·la es feia creus pensant el munt d’anys que hauria de passar encara tancat, la injustícia del seu cas. Per més que va intentar explicar a les autoritats que ell no volia res amb aquells exaltats amb qui l’havien confós i barrejat per error, ningú no va parar esment.
Un matí fred de tardor, la presó va despertar amb un enrenou diferent i inquietant. La fressa anava in crescendo i a poc a poc va poder distingir de nou crits com aquells i el soroll de corredisses semblants a les del dia de la infàmia, aquell en què el van prendre per subversiu i antipatriota. Esporuguit, va treure el cap i va veure que al pavelló central la batalla era generalitzada. Colps, càrregues i foc. Per pura precaució va començar l'escapada en sentit contrari a les flames fins que, sense saber com, es va trobar al pati. Allà a fora el desconcert era àdhuc major. Camions de bombers, escamots de funcionaris de presons i tanquetes de l'exèrcit conformaven i donaven vida a un caòtic batibull de persones i màquines que anaven amunt i avall. De sobte, va veure un grup de carcellers armats que venien cap a la seua posició. Jutjant que –en el millor dels casos– li donarien batussa pel sol fet d’estar allà, va ajupir-se a la vora d’unes caixes, tancà els ulls i s’encomanà a Déu. Els guàrdies, però, van passar de llarg com si no existira. La lluita era cada cop més aferrissada i violenta. Començaren a sonar els primers trets. La porta principal estava oberta. Sacsejat pel pànic, pensà que en aquell moment el millor era córrer lluny del desori, amagar-se al bosc pròxim i esperar que tot acabés com havia d’acabar. Llavors tornaria per explicar-se i donar-se per pres de nou. Mes la nit va caure mentre les flames encara omplien de llums rogenques el cel i els lladrucs de gossos furibunds el van espentar a seguir fugint sense mirar arrere.
Al cap de tres dies, cansat, afeblit i del tot perdut, va albirar una caserna militar dalt d’un turó. Anà de dret i es va lliurar tractant d’exposar la seua història. Mes aquells homes, tan bon punt van saber que era un pres fugit de Ragotza, el van abraçar, l’alçaren en muscles i li feren festes i gestos de solidaritat.
Havia traspassat la frontera sense ni adonar-se. Estava al país veí, lliure i convertit en un heroi. A partir d’ací la seua vida va canviar: va rebre un reconeixement rere un altre, va ser tractat com un ídol, li assignaren una pensió i un habitatge propi...
S’havia convertit en un símbol.
Tanmateix, per a ell –i només per a ell– de tant en tant es deia:
     -        Si sapigueren de què!!! 
FI
Santiago Diaz i Cano

RELATS | Enllaç permanent | Feu un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Amb motor LifeType - Disseny de BalearWeb