PER SEMPRE  (fragment)

Novel·la Guanyadora  al Concurs Ifach de Narrativa Curta
(Calp, juny 2008)

pendent de publicació





A l'àvia Isabel.  Adéu.

Capítol 1:         De com Benet, el dia del seu aniversari de boda, torna a casa abans d'hora; de l'escena que s'esdevé i les conseqüències posteriors.

            Benet condueix cap a casa il·lusionat, fins i tot un xic nerviós. Hui és el cinquè aniversari de la seua boda [Apèndix 4]. Qui ho diria! Com passa el temps. Ja fa un lustre que, envoltats de poca família i d'un grapat d'amics i companys, es van comprometre "per sempre" davant la llei i la societat. L'Elisabet estava preciosa. Semblava un enorme caramel.

           Ara, cinc anys després, espera donar-li una sorpresa que la deixarà bocabadada, muda de felicitat, que la traurà de l'ensopiment anímic en què es troba, que donarà nova empenta a la seua vida afectiva, que els ajudarà a recuperar la passió i la felicitat del principi ...

            Penjat dels seus pensaments a punt està d'eixir-se'n de la carretera en un revolt, de caure redolant pel barranc i morir estúpidament.

-         Buf! Per poc. També hagués estat trist, justament ara ...

           El cor se li ha accelerat pel sotrac del perill.

           Torna a considerar el futur immediat. Li du cinc regals, un per cada any de matrimoni. Com més ho pensa, més convençut es troba que ha estat una gran idea, quasi una genialitat.

-         No podrà romandre indiferent. Açò la colpirà. Segur. Es farà la desinteressada, això també és segur; però serà posat, pura farsa, el preàmbul d'un esclat de sentiments tendres i arrauxats alhora. Farem l'amor com mai abans ...

          Porta una ampolla ben gran del seu perfum preferit, molt car i exclusiu. Un conjunt complet de roba interior (mitges-calces, lligacames, tanga, sostenidor i combinació) en roig i daurat, tot cafit de randes i transparències, com a ella li agrada. També un abric de mart gibelí que fa goig de mirar-lo i de tocar-lo i de tot. El gosset és el que més li ha costat de decidir: ella sempre s'ha mostrat contrària, però no podrà sinó entendrir-se en veure els seus ullets intel·ligents, les seues orelles simpàtiques, el seu musell humit i tebi, les seues potetes robustes i desproporcionades, la seua malaptesa encara; no és un animal qualsevol, es tracta d'un mastí del Pirineu, amb pedigrí, i papers, i totes les vacunes en ordre; li farà companyia en les vesprades fosques d'hivern i li donarà tranquil·litat quan ell no siga a casa, que sempre s'està queixant, d'ambdues coses. Per últim, un collaret de diamants i platí; per abillar el seu coll prim i delicat. Una fortuna, tot plegat. Però s'ho valdrà. I tant!

           Continua parlant a soles o, per millor dir, amb si mateix. Ho fa sovint. Li agrada. L'ajuda a donar perspectiva a qualsevol assumpte. I a no sentir-se tan sol.

           Va rumiant-se, ara, la millor manera de fer-li lliurament dels presents:

-         Tots de colp o d'un en un? I, en aquest cas, amb quin criteri, en quin ordre?

          També tracta d'imaginar diferents posades en escena; i la forma d'entrar en casa; d'anunciar-se (o no); el to a adoptar (seriós de debò, seriós de broma, de broma de debò ... ). I d'altres extrems que podrien semblar foteses a qualsevol que s'ho mirés de fora, però que a ell, en aquest moment, se li presenten com de summa importància, fonamentals.

           L'excitació el fa fremir. Se sent una mica aclaparat pel sentit de la responsabilitat que ha anat covant conforme venia cap ací. Tem ficar la pota en qualque detall insignificant. Fer, per acció o per omissió, que no siga perfecte.

           L'automòbil segueix pujant la muntanya; en la seua imaginació, cap al Cel.

           Quan arriba al xalet es troba la porta de la finca oberta. Al peu de les escales, arrambat a la paret, hi ha un camió de repartiment de bombones de gas. Opta per deixar els regals al cotxe i entrar a casa tot fingint naturalitat, com si fos un dia qualsevol, com si s'hagués oblidat per complet de la data. Després, quan ella haja tingut ocasió de traure a fora la seua indignació més sincera, ell, com si tot just recordara alguna cosa, s'atansarà al cotxe i portarà el primer regal. Un poc de teatre no els durà cap perjudici. Al contrari, serà divertit i farà que ella tinga ocasió de recórrer tot un món de sensacions diverses i àdhuc oposades. Quan comence a afluixar en el seu entusiasme i en les mostres d'agraïment, tornarà a fer veure que se li ha passat qualsevol detall i vindrà amb un nou regal que oferir-li. Així, fins a cinc vegades! Va a desfer-se-li. La tindrà en les seues mans.

           Entra a casa lluint un somriure delator malgrat la seua intenció de no donar pistes.

           La música està molt alta, massa i tot. S'adreça directament a l'habitació per llevar-se les sabates i posar-se còmode, com té per costum, com si no passara res especial, com si fos un dia qualsevol. Nota unes cosquerelles interiors, infantils, fruit de l'emoció per la comèdia que pensa posar en escena tot seguit.

           En obrir la porta de la cambra veu la seua dona asseguda al llit, amb una bata mal col·locada, fumant despreocupadament.

-         Hola, amor meu -li diu.

-         El que faltava. Què fas tu ací a aquestes hores?

-         Res. He acabat prompte, hui. Per cert, ahí fora està el del gas. No m'estranya que no l'hages sentit, amb la música tan forta ...

... pendent de publicació per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Calp.
Santiago Diaz i Cano .