PACALL└

DIXIONARI BALENSI┴ Retroenllašos (0) Feu un comentari   
Pacallà:     Vulg. Estri o eina per evitar que algú parle.// Per ext. Boç.

.

PSPV /con perdˇn/ (marš 08)

FENT AMICS (2014) Retroenllašos (0) Feu un comentari   
     Des de ben aviat d’ençà de la Transició, els socialistes del PSOE, a la nostra terra, se’n deien PSPV i ho proclamaven en general, no diré que amb orgull, però sí almenys amb naturalitat i sense complexos.
     Però arribà Joan Ignasi Pla (curiosament el més valencià, almenys en aparença, de tots els secretaris que ha tingut el Partit) i les eleccions a la Generalitat de 2007. Aleshores, els cartells propagandístics ad hoc van mostrar en tot el seu esplendor les sigles PSOE sota la fotografia del candidat i l’eslogan oficial. Res més.
     Si en els darrers temps, l’acrònim de Partit Socialista del País Valencià havia anant minvant en grandària i presencia, a partir de la precampanya de l’any passat, va desaparèixer per complet. 
     Les declaracions de Joan Ignasi, així com les dels portaveus del Partit i del Grup Parlamentari, anaven –òbviament– plenes de referències a la seua pròpia formació, però sempre fent ús de fórmules com ara "els socialistes valencians", "el Partit socialista", "els socialistes de la nostra Comunitat"... i d’altres eufemismes per l’estil; quan no directament PSOE i prou.
     Cap esment de les sigles PSPV, ni menys encara de la denominació País Valencià. Semblaven paraules prohibides, anatema, brutícia en la boca.
     Que no va ser casualitat resulta incontestable per l’absoluta radicalitat del canvi (o, més aviat, desaparició). Supose que es tractava d’una estratègia concebuda per tal d’atreure cert vot de centre-esquerra que, més enllà de "no ser nacionalista", gosa definir-se com "no nacionalista" (cosa que, com ja se sap, no és sinó la manera paradoxal –per falsària– que ténen d’anomenar-se els nacionalismes fagocitaris) però sense arribar al "antinacionalisme" (que és, també de manera cínica, la forma usada pels nacionalismes imperialistes).
     Tanmateix, cal no descartar que podria haver estat una exigència d’un sector, ja dintre el Partit, que té aquell caire ideològic; o, més probablement, ambdues coses.
     El cas és que ara, un any després, ens envien des de Madrid per traure’ns del clot (mes que siga durant uns dies), a una valenciana de soca-rel: la xativina na María Teresa Fernández de la Vega (que amb eixe nom tan redó i aristocràtic no saps si fer-la Fallera Major de València o directament Marquessa de les Tres Províncies).
     Però, per si no ens havia quedat prou clar, alguns dies després de la jornada electoral, va i surt la senyoreta Carme Chacón molt pagada –amb motius– pels resultats del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) i, en fer referència als membres del PSPV, amolla un esclaridor "...els nostres companys del Partit Socialista de la Comunitat Valenciana... "
     Ara sí que sembla, ja, definitiu. Si des del PSC ens diuen així, és que ho tenim dat i beneït, no ho dubteu.
     Prepareu-vos, doncs, per donar la benvinguda (la senyera tricolor al vent, i Lo Himne atronant com La Walkíria) a nous temps amb les seues noves i flamants sigles: PSOE(CV).
     Anem fent.
     Que bonic!

.
Disseny de N.Design Studio
Amb motor Lifetype. Plantilla adaptada per Russian Lifetype