L'Escurçó.

Relats, articles, pensaments, versets ... i d'altres deposicions mentals (per santiago diaz i cano).

MÉS NOVES CRÍTIQUES (desembre 2011)

xacobo | 16 gener, 2012 16:04

Al número 57 (tardor 2011) de la revista de llibres CARÀCTERS (editada pel Servei de publicacions de la Universitat de València) podeu trobar una nova crítica a MEMÒRIES D'UN PORC.
 
L'autor és Marc Gomar: periodista, guionista de TV i escriptor en general.

Trobe que, com les anteriors, és bastant positiva.

Gràcies a tots els qui han llegit el llibre i, més encara, als qui han tingut l'amabilitat (i el coratge)de recomanar-lo als altres.

Fins aviat (és un compromís).

santiago

NOVES CRÍTIQUES (juny 2011)

xacobo | 13 juny, 2011 12:39

Han sortit noves crítiques a MEMÒRIES D'UN PORC!!!

Totes dues en blocs de lletraferits
Totes dues bones (Que hi farem! Quan sàpiga de roïnes també vos ho comunicaré (encara que -pel que sembla- la gent a qui no agrada s'estalvien de despotricar)
Una és al bloc ENTRE EL TÚRIA I EL RIDAURA, de Vicent Montesinos
L'altra és al bloc UCRONIES, de Joan Calsapeu

Vos recorde que podeu deixar les vostres en aquest mateix bloc (hi ha un article dos llocs més avall fet exprés per a aquesta finalitat)

Salut
santiago

Pesentació MEMORIES D'UN PORC a Girona (maig 2011)

xacobo | 22 maig, 2011 15:35

Ep!
Dimarts, 24 de maig de 2011, a les 20 hores, farem la presentació de Memòries d'un porc a la LLibreria 22 de Girona (una casa de prestigi i llarga tradició a Catalunya)
Parlarà Joan Daniel Bezsonoff i jo mateix
Esteu convidats a l'acte, no cal dir-ho
Hi ha més informació a la web de la Llibreria 22
Us recorde que, si voleu fer una crítica del llibre, podeu escriure-la en l'article anterior d'aquest Bloc
Agraïré qualsevol opinió (millor si és raonada)

Salut
santiago

CRÍTIQUES a MEMÒRIES D'UN PORC

xacobo | 02 març, 2011 15:29

Benvolguts individus:

Potser ja sabeu que JD Bezsonoff (professor de català, escriptor i crític literari (implacable, segons diuen)) ha publicat dues crítiques molt favorables a la meua novel·la MEMÒRIES D'UN PORC, una al setmanari EL TEMPS (12 abril) i una altra al diari digital E-NOTÍCIES.
També les podeu trobar al seu Bloc CAN MITROFAN.

Us convide, ara,  a deixar constància de la vostra pròpia opinió-crítica en aquest mateix article.

Només us demanaria dues coses:
1 - Que l'hàgeu llegida.
2 - Que aneu un poc més lluny del clàssic "m'ha agradat / no m'ha agradat", sense arribar tampoc a la categoria de tesi doctoral.

Òbviament, podeu fer comentaris negatius, si és el que us demana el cos.
Promet no esborrar-los ni retirar-li el salut a ningú.

Moltes gràcies.
Salut i cultura per a tots!!!

santiago

LLIBRERIES

xacobo | 22 gener, 2011 13:25

Benolguts amics:
Jo em pensava que, en havent escrit el llibre, ja havia fet prou, però això sembla que no s'acaba mai.
Així que, en reposta a les diverses demandes, a continuació us escric la llista de llibreries on, segons el distribuidor al País Valencià, podeu trobar la meua novel·la Memòries d'un porc

Salut i cultura per a tots!!!
 

Gandia

Llibreria Ferrer, Gavina i Rico (altres persones m'han dit que també està a Ambra)


València (cap i casal):

Tres i quatre.

La traca (Benimaclet).

Llibreria Primado.

   

La resta del País Valencià:

La Mar (Denia).

La Fona (Oliva).

La Costera (Xàtiva).

La Llibreria (Ontinyent).

Tres en ratlla (Sagunt).

La llibreria (Alzira).

Argot (Castelló de la Plana).

PRESENTACIÓ MEMÒRIES D'UN PORC (Gandia, 22 desembre 2010)

xacobo | 23 desembre, 2010 15:19

Dimecres 22 de desmbre va tindre lloc la presentació del llibre a Gandia
Van parlar Marina Bordes (filòloga i professora de valencià) i Santiago Diaz i Cano (autor de la novel·la)
El local es va omplir (van faltar llibres i cadires), vam riure tots prou i el públic va aplaudir amb ganes les diverses intervencions. Tot plegat, un èxit per damunt les expectatives.

A continuació teniu el parlament de l'autor

 

Memòries d'un porc (discurset)

Abans que res, gràcies al Casal Jaume I no només per permetre'ns de fer aquest acte, sinó per involucrar-se activament


No sé als altres, però a mi se'm fa molt difícil parlar del que he escrit sense tindre la sensació que no estic sent fidel a l'obra o que no hi aporte llum. De manera que, per començar, faré ús de les paraules del jurat  que, en la seua valoració, va destacar: "el plantejament original, la prosa valenta, la lectura amena i atractiva, el vocabulari ric i el llenguatge viu, àgil i dinàmic; així mateix, el fil argumental ben mantingut i la bona contextualització".

A mi, que unes persones tan distingides i que no conec de res diguen aquestes coses tan boniques sobre una obra que he escrit jo, m'estarrufa l'ànima i em lleva les ganes d'afegir res però, com que cal mantindre-vos torbats una estona, ací teniu la versió llarga de la sinopsi (a la contracoberta del llibre hi trobareu un resum).


**********

Memòries d'un porc narra les aventures i desventures d'un dropo impenitent que se'n fot  de la opinió dels altres (<<...com solia dir la mare,  un tros d'animal gandul i marrà...>>). Aquest individu políticament incorrecte,  amb un deix naïf i una formació literària tardana i caòtica, ens conta en primera persona la peripècia vital pròpia, passada pel garbell del record i des de la seua inevitable malaptesa general, però amb certa pruïja d'estil, tanmateix. Tot plegat una barreja, un punt d'equilibri ben treballat entre moments on predomina la cura i la pretensió estètica amb d'altres en què el nostre protagonista es veu arrossegat pel seu propi discurs, tot deixant aflorar les maneres més vulgars i bròfegues però també les dèries, fòbies i neguits més íntims i sincers... Condició humana en estat pur!

Vist amb certa distància, hom diria que l'autor -tant pel que fa als continguts com a la forma-  ha tractat de bon començament d'incomodar/sacsejar el lector; de trencar estereotips, motles i, ja ficat, algunes cares; d'esborrar fronteres o, almenys, fer-les difuses. Mes sempre amb molt sentit de l'humor; un humor gens convencional, que defuig l'obvietat, o que en fa ús per pegar-li la volta a la volta; un humor que aprofita qualsevol plec del terreny per amagar-se: ara la descurança, ara els tòpics o la indefinició més tramposa; adés l'estrepitós aparat de les tragèdies colpidores, adés la humil fressa dels fracassos quotidians... Al final de tot l'embalum tal volta assistirem -impotents i perplexos- al naixement d'una mena de vincle, d'una certa complicitat insospitada en un principi -i segurament, en casos greus, a un nou i paradoxal motiu de desfici-.

En definitiva, més enllà de valoracions tècniques, consideracions estilístiques i discussions sobre gèneres literaris, estem davant una obra singular, narrada amb una veu personal i atípica, honesta, punyent i burxadora; una novel·la entretinguda, fins i tot divertida, mes no banal.


**********


Però entrem en el cos a cos.

Per un escriptor, una obra literària és com una mena de fill. Doncs bé, jo, com a pare, ja he complit: l'he parida i l'he pujada. Per mi ja és major d'edat. No tinc per què defensar-la davant ningú. Ara, trobe jo, el llibre és del lector, vostre, i teniu tot el dret d'entendre el que vulgueu, i de tancar-lo quan us vinga de gust, d'estimar-lo o odiar-lo o totes dues coses, de recomanar-lo als altres o de vituperar-lo amb ferotgia, de botar-li foc o d'usar-lo per falcar mobles... fins i tot d'escandalitzar-vos horroritzats. Tanmateix, arribat aquest cas, us demanaria humilment  que tractàreu de mirar-ho (de mirar-vos) amb distància, que tractàreu d'analitzar què us havia provocat aquella rauxa, aquella coïssor, i que honestament intentàreu esbrinar fins a quin punt el mal que us corca us ha vingut de fora o ja el teníeu a dins, fins a quin punt el desfici que sentiu no és més aviat fruit d'eixa educació que quasi tots hem patit (de tan puritana, hipòcrita, i de tan cursi, pansida) que no d'una veritable agressió externa. I posaré un exemple: a les primeres pàgines del text (qui no vulga saber-ho, ara és el moment de tapar-se les orelles) ens trobem al protagonista entrant a la cambra de sa mare -convertida en cadàver-  sense ni adonar-se'n de la circumstància; un poc més tard, en caure en el compte que és morta, reconeix que no sap què fer, ni a qui recórrer, ni tan sols què sentir... Doncs bé,  massa gent, el que troba realment "molt fort", és que en l'entremig, es masturbe. A mi, aquestes coses (ja em perdonareu) em fan vindre eixe riure amarg cosí germà de la tristesa. A més, si us deixeu estabornir per l'obvietat, per allò més cridaner i escandalós, tal volta us perdreu (està lleig que ho diga jo però no m'ha semblat raó suficient per deixar de fer-ho) totes les subtileses que hi ha amagades al relat: les històries paral·leles, les picades d'ullet, els paranys formals, les omissions intencionades, els jocs lingüístics, les informacions a penes suggerides, els laberints emocionals... I tantes altres coses.

Llavors, si heu de ser res, sigueu lectors atents i valents.


**********


I acabaré amb un canvi de terç

En èpoques de crisi, les administracions públiques no solen tindre millor idea que retallar els pressupostos dedicats a la cosa cultural. És per això doblement d'agrair l'esforç de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Ajuntament de Cerdanyola. Us convide, ara, a recolzar-los a ells i a totes les entitats que tenen el valor d'anar contracorrent, us convide a fer una botifarra simbòlica als covards i als poc imaginatius: en temps de crisi -més que mai-  produïu cultura, consumiu cultura, regaleu cultura. 

Moltes gràcies a tots (i a totes).

santiago

1 2 3 ... 30 31 32  següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Amb motor LifeType - Disseny de BalearWeb